glossari d’algunes situacions i personatges als quals fa referència l’obra

	quixot apòcrif Apòcrif és un terme que se sol utilitzar per definir els llibres religiosos que no són canònics. En aquest sentit, nou anys després de la publicació de la primera part del Quixot, va aparèixer una novel·la titulada Segundo tomo del ingenioso hidalgo Don Quijote de La Mancha signada per Alonso Fernández de Avellaneda.
	els ducs Durant vint-i-set capítols de la segona part, Don Quixot i Sancho són acollits per uns ducs que han llegit la primera part del Quixot. Per aquesta raó decideixen crear-los situacions estrafolàries i de vegades despietades només per divertir-se.
	aventura dels galiots Els protagonistes es troben amb una comitiva de delinqüents encadenats i custodiats per la Santa Hermandad que els porten a galeres. Don Quixot, interpretant una de les finalitats de la cavalleria medieval, allibera els galiots que es neguen a visitar Dulcinea i a explicar-li la seva noble acció com a mostra d’agraïment.
	ginés de pasamonte Un dels galiots. El filòleg Martí de Riquer sosté que, en realitat, Ginés de Pasamonte podria ser el soldat aragonès Jerónimo de Pasamonte, que va compartir accions militars i captiveri amb Cervantes. Més tard va escriure la seva pròpia autobiografia i, ofès pel tracte de Cervantes a la primera part de la novel·la on el descrivia com un malfactor, s’amaga sota el nom d’Avellaneda per escriure el Quixot apòcrif.
	ramat de bens Famosa aventura on Don Quixot confon dos ramats d’ovelles i bens que van l’un cap a l’altre amb dos exèrcits preparats per entrar en combat.
	bàlsam de fierabrás Diu la llegenda que és el bàlsam amb el qual va ser embalsamat el cos de Jesús i que, amb el seu poder extraordinari, és capaç de guarir ferides. Don Quixot, disposat a emular als cavallers errants d’antany, confecciona el seu propi bàlsam, que serà utilitzat en diverses ocasions per intentar adobar els castanyots.
	turcs i berberia Com a conseqüència d’haver lluitat a la batalla de Lepant i del seu accidentat captiveri a Argèlia, Cervantes fa referències repetides a turcs, àrabs o moros, com també a la regió de Berberia.
	elm de mambrino Don Quixot i Sancho topen amb un barber que, per protegir-se de la pluja, es cobreix el cap amb un bací. Don Quixot el confon amb l’elm d’or que, segons la llegenda, Reinaldos de Montalbán havia guanyat matant al rei moro Mambrino, i se n’apodera creient que es tracta del preuat elm de Mambrino.
	estada a barcelona A la platja de la Barceloneta, Don Quixot lluitarà contra el Cavaller de la Blanca Luna (que no és cap altre que el batxiller Sansón Carrasco, que vol guarir Don Quixot de la bogeria). Aquesta vegada aconseguirà guanyar-lo i Don Quixot haurà de complir la seva promesa: es veurà obligat a abandonar durant un any l’ofici de les armes i tornar al seu poble natal. Aquest serà l’últim combat i el principi de la fi de Don Quixot de la Mancha.