L’argument de Bales i ombres

En un paisatge desèrtic s’amaguen dos fugitius, esperant que un tiroteig del qual van formar part deixi de ser notícia a tots els diaris i mitjans de comunicació; la raó per la qual aquest tiroteig ha captat l’atenció més que no pas d’altres és la mort accidental d’un nen. Els fugitius viuen en una caravana i la seva situació és critica: els queda poc menjar, menjar de llauna, i per beure tenen més whisky que no pas aigua. S’agreuja la situació quan de sobte, en aquell amagatall enmig del no-res, apareix un fotògraf. Un fotògraf que, amb una actitud desconcertant, assegura que s’ha perdut i que no és capaç d’explicar massa bé com ha arribat fins allà. La primera reacció dels fugitius és acabar amb la vida del fotògraf. Acabar amb la seva vida no serà tan fàcil, això propicia dues actituds enfrontades en els fugitius: per una banda, un cadàver (el del fotògraf) estalviaria molts problemes, per tant és millor matar-lo; per l’altra, el replantejament d’un model de vida que consisteix precisament en llevar la vida als altres, la fatiga i la manca de sentit després de tants anys disparant. Poc a poc anirem descobrint que el fotògraf va ser testimoni del tiroteig.

L’aparició d’un nen que té una peculiar relació amb el fotògraf acabarà de matisar la complexitat moral d’una faula realista amb tocs onírics que topa amb temes com la vida i la mort, l’amor i la solitud, i la venjança i la seva manca de sentit.

Bales i ombres és la història d’una petita venjança en la qual no hi caben ni les respostes ni les certeses.