“El Vell i La Vella volen morir al seu pis de tota la vida. Tanquen les finestres, s’amaguen a la cuina i deixen que el gas s’escampi per tot el pis. Arriben Ell i Ella, els nous propietaris. Ell no vol obrir la finestra perquè tem la pols i moltes altres coses... Ella no vol viure aïllada. El gas s’estén pel pis.” Agustí Vila Agustí Vila
(Barcelona, 1961) és llicenciat en Filologia
Espanyola per la UB i realitzador de cinema i televisió. Ha escrit
i dirigit el curtmetratge ¡Ábreme la puerta!, premiat a
diversos festivals, i el llargmetratge Un banco en el parque (1998),
seleccionat als Festivals de Donostia (Zabaltegui), Rotterdam, Londres,
París, Buenos Aires, Chicago, Turín, Manchester, etc. Per
a la televisió ha escrit i dirigit Alícia i el lloro (1996,
Canal 33), la sèrie Pagats per riure (2001, Canal 33) i ha realitzat
diversos documentals amb Xavier Muntanyà (Sense llibertat (2002),
Peiró i la justícia de Franco (2002) i El
Manifest Groc,
un debat sobre la cultura catalana (2004). Actualment dirigeix el llargmetratge
documental 3055 Jean Leon (Bausan Films). Aquesta és la seva primera
expedició a la dramatúrgia. |
|
direcció carme
portaceli 
