lluïsa castell

És llicenciada en interpretació per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. En teatre ha treballat amb directors com Mario Gas, Josep Maria Flotats, Calixto Bieito, Helder Costa o Ariel García Valdés. Els seus últims espectacles han estat, entre d’altres: Magnus, de J. Teixidor, direcció d’Oriol Broggi i Casa i jardí, d’A. Aykbourn, direcció de Ferran Madico (2005); Les amargues llàgrimes de Petra von Kant, de R. W. Fassbinder, direcció de Manuel Dueso (2003); 11 de setembre – Les Troianes, direcció de Ramon Simó i El sopar dels idiotes, de Francis Veber, direcció de Paco Mir. Ha treballat també per al cinema, amb Rosa Vergés, Antoni Ribas o Mario Camus, i per a la televisió (El cor de la ciutat, Jet Lag, Joc de dobles, Temps de silenci). Ha participat en set muntatges de Carme Portaceli, d’entre el quals destaquen Ball trampa i Por menjar-se l’ànima (2001), Sallinger (2002), Lear i El retorn al desert (2003), i Génova 01 (2004).

imma colomer

És actriu de teatre, cinema i televisió. Diplomada en interpretació per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona el 1973. Becada a Nova York, va ampliar estudis del mètode Uta Hagen, Ernie Martin i a l’Actors Studio. Durant 3 anys va formar part de Comediants. El 1976 entra a formar part del Teatre Lliure, on durant 10 anys participa en la major part dels muntatges dirigits per Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Pere Planella o Albert Boadella. El 1987 comença a participar en muntatges del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de Jerôme Savary, Ramon Simó, Sergi Belbel, Domènech Reixach i Xavier Albertí. Des del 1997 ha treballat també al Teatre Nacional de Catalunya amb Adolfo Marsillach, Georges Lavaudant, Mario Gas o Carles Alfaro, entre d’altres. Els seus últims espectacles al Lliure han estat Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu, direcció de Ricard Salvat i El pati, d´Emili Vilanova, direcció de Pep Antón Gómez (2002). Darrerament ha participat en Amor matern, d’A. Strindberg, direcció de Judith Colell i Yerma, de Federico García Lorca, direcció de Rafel Duran.

josep costa
(Barcelona, 1950)

És actor, autor, traductor, director i poeta. Durant 30 anys ha estat al capdavant de la companyia Kaddish Teatre. Com a actor, des del 2000 ha participat en: Blau/Taronja, de Joe Penhall, direcció de Jesús Díez (Teatreneu, 2000); La ratlla dels cinquanta, de Joan Casas, direcció Antoni Chic (Sala Muntaner) i Don Juan, de Molière, direcció Ariel García Valdés (Teatre Grec) (2001); Cèl·lules T i simpatia, de Michael Kearns (Festival Grec de Barcelona) i Sallinger, de B. M. Koltès, direcció de Carme Portaceli (Mercat de les Flors) (2002); El retorn al desert, de B. M. Koltès, direcció de Carme Portaceli (Teatre Lliure) i El meu Ginsberg, de Josep Costa i dirigit per ell mateix (Mercat de les Flors) (2003); Ullsdaiguablaus, de Josep Costa i dirigit per ell mateix (Sitges Teatre Internacional/Creació Contemporània) i Actes indecents, de Moisés Kaufman, direcció de Teresa Devant (Artenbrut) (2004). El 2005 ha dirigit Una ronda, d’A. Schnitzler (Sala Ovidi Montllor), 30 anys Kaddish: Poetes i Poemes (Teatre del Prat) i La marsellesa, de Josep Costa (Teatre del Prat).

albert pérez

S’ha format amb Carol Rosenfeld, John Strasberg, Andy Higinson, Les Saxon, Penny Cherns, Sue Preston, Konrad Zschiedrich, José Sanchis Sinisterra, James de Paul, Bob McAndrew i Francina Rodríguez. També té estudis de dansa clàssica, contemporània, jazz i claqué. Ha participat en cinema i en diverses sèries de televisió des del 1992, entre les quals destaca actualment Porca misèria, Àngels i sants i Vent del pla. En teatre, ha participat en Por menjar-se l’ànima, direcció de Carme Portaceli (2000); The Full Monty, direcció de Mario Gas (2001); Cara de foc (2002), Retorn al desert i Lear (2003), direcció de Carme Portaceli; Barcelona mapa d’ombres, de Lluïsa Cunillé i Diktat, d’Enzo Cormann, direcció de Lurdes Barba (2004); Forasters, de Sergi Belbel (2004); El professional, de Dusan Kovacevic, direcció de Magda Puyo i Pedra i sang, de J.M. Jaumà, direcció de Dolors Vilarasau (2005).

xavier ripoll
(Ripoll, 1971)

Llicenciat en interpretació per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, on obté el Premi Extraordinari del curs 97-98. Ha fet diversos cursos d’especialització amb Theodoros Therzopoulus, Alla Demidova i Caterine Magiss, entre d’altres. Des del 1994, ha treballat amb Calixto Bieito, Ferran Madico, Xicu Masó i Herman Bonnín. Ha participat en Titus Andrònic i Juli Cèsar, de W. Shakespeare, direcció d’Àlex Rigola (2001 i 2003); Diktat, d’Enzo Cormann, direcció de Lurdes Barba i Amor, fe, esperança, d’Ödön von Horváth, direcció de Carlota Subirós (2005).

mar ulldemolins

És graduada pel Col·legi del Teatre de Barcelona i ha seguit un curs d’interpretació amb Javier Daulte a la Sala Beckett. Té estudis musicals i actualment cursa també el darrer curs de piano de grau mitjà, equivalent a l’antic 8è. El 2001 s’inicia en la interpretació professional fent d’actriu en diversos curtmetratges. Després d’una breu incursió en el circ, el 2003 inicia la seva activitat teatral amb Poques-vergonyes, direcció de Fermí Fernández, i la televisiva, participant a la sèrie Majoria absoluta, de TV3. Des de llavors, ha participat en diversos muntatges, d’entre els quals destaquen Les amargues llàgrimes de Petra von Kant, direcció de Manuel Dueso (2003); Esthetic Paradise, de Victòria Szpunberg i Teatre sense animals, direcció de Sergi Belbel (2004). El 2005 ha treballat a Raccord, de Rodolf Sirera, direcció de Carme Portaceli; Casa i jardí, d’Alan Aykbourn, direcció de Ferran Madico i Jocs de paciència, d’Alba Farhoud, direcció de Pep Pla. És també paper protagonista de la sèrie Vent del pla, de TV3, direcció de Lluís M. Güell, Jesús Segura i Enric Banquer.

david vert
(Barcelona, 1973)

Format al Col·legi del Teatre, també ha seguit cursos amb Ferran Audí i amb Javier Daulte i Ricardo Bartís a Buenos Aires. Des del 1993 fa cinema, televisió i teatre. Destaca la seva participació, entre d’altres, a Les filles de King Kong, de Theresia Walser, direcció d’Ana Silvestre (Sitges Teatre Internacional/Creació Contemporània – Sala Beckett 2002); 4D Òptic, de Javier Daulte (Sala Beckett – Teatre Lliure) (2003) i Estricta vigilància, de Jean genet, direcció d’Iñaki Garz (Tantarantana Teatre) (2005). Actualment també participa a la sèrie Vent del pla de TV3.