Avui ja no es compren pisos per viure sinó per tenir un lloc on caure morts. La vida en aquests pisos s’assembla molt a la perfecció de la mort. La finestra tancada és una comèdia, un vodevil, amb una porta que s’obre i es tanca. I una finestra tancada.
Com en un mirall veiem la vida de dues parelles en dos moments diferents de la vida. En les dues histories n‘hi ha un que utilitza l’amor contra l’altre i l’ofega.

agustí vila

De vegades tens la sensació que el món en què vivim és delirant. O potser no és una sensació? De vegades penses: si això que estic veient, o vivint, ho expliqués en un escenari, semblaria que m’he tornat boja, no s’ho creuria ningú. De vegades et preguntes si tot això que està passant, en general, podria ser encara més inenarrable, més sorprenent, més increïble.
El que abans podia ser “absurd”, avui és normal, el realisme més total. El que abans era “impossible”, avui és el que passa en realitat.
Aquest pis tan desitjat, aquest pis presó, és l’univers per mi. Un univers delirant, letal, tancat, on el gas va, a poc a poc, adormint les persones que hi viuen o bé per elecció pròpia, o bé perquè no hi ha una altra sortida.
Una barreja explosiva del món exterior d’aquest pis i el de dintre. Una barreja explosiva de comèdia, vodevil i angúnia.

carme portaceli