text de la 3a. part Tendra i cruel. Real i irreal. I divertida. Nocturna i diürna. Normal i insòlita. Bonica per tot. Camille. Ella és un paisatge d’estiu, un paisatge d’hivern. Una temporada a l’infern. Un poema anomenat revòlver. La seva sang, brollada de mil ferides, lluitava sola. Havia jurat no retrocedir ni un mil·límetre. Era una pel·lícula d’aventures, era una novel·la d’amor. Són una alenada d’escalfor, una alenada d’aire fresc. Són desmais, Camille no caiguis tan avall. Sí, són desmais, en tracto cada dia. La composició lateral que accentua l’efecte de la superfície de la imatge està paradoxalment combinada en alguns moments amb una composició amb profunditat de camp. És així quan Camille se’n va a prendre la coca-cola a la cuina, quan creua la porta del passadís, i més encara quan s’acosta en primer pla fullejant un llibre, mentre ell està assegut al sofà al fons de l’escena i es treu les sabates. Tots aquests paràmetres visuals destaquen dins l’espai que separa els personatges, en lloc d’unir-los dins la intimitat. És una cosa que hauria de caldre escoltar o observar, però no “la trobem” ni a la paraula ni al gest, entre tots dos, enlloc d’aquest espai que “els separa” i que recorren en tots els sentits. No se sap mai quina velocitat adoptarà. Es troba amb la indiferència de Camille i llavors, sobtadament, comença de forma brusca a córrer per atrapar el ritme dels altres personatges. Ell surt per una part de la gran porta de l’estudi, du un vestit fosc i camisa blanca amb corbata, observa llavors la llum i es protegeix amb la mà, cridant una peroració molt shakespeariana: ahir encara hi havia reis, aquí, reis i reines, cavallers i amants, tota mena de gent fabulosa. El moment, Camille, el moment, alça el cap, no caiguis tan avall. Escapar mai, estimada. I mentre, què serà de mi què serà de tu, els segles i segles desapareixeran a la llunyania. Com les tempestes. L’amor s’ha de reinventar. La veritable vida és en una altra banda! Ah! Quines 5 de la matinada més terribles! Com és això que s’acaba al final? Ella: no puc afegir res de res. No s’adormin. He arribat tard. Camille!!! Perfecte!