franz peter schubert

Nascut a Viena (Àustria) el 31 de gener de 1797. Va ser el dotzè fill de catorze germans, dels quals només cinc van sobreviure. De família humil, vivia en una barriada de Viena anomenada Liechtental, on el seu pare feia de mestre. Ell volia que el seu fill també fos mestre, però Schubert s’hi va enfrontar, decidit a seguir el seu propi camí com a músic.

Als onze anys havia entrat com a cantor a la Capella Imperial, on va aconseguir una beca que li va permetre rebre ensenyament gratuït a l'Escola Municipal de Stadkonvikt. Allà va ser alumne d'Antonio Salieri i, gràcies a l'orquestra de l'escola, per a la qual va escriure les seves primeres simfonies, es va familiaritzar amb obres de Franz Joseph Haydn i Ludwig van Beethoven.

Als catorze anys composa els seus primers lied i abans de fer els divuit ja havia creat una de les seves obres mestres, Gretchen am Spinnrade, el primer dels molts lied inspirats en poemes de Johann Wolfgang von Goethe. Als dinou anys havia escrit més de 250 lieder.

Barallat amb el seu pare, la casa del seu amic Franz von Schober es va convertir en el seu primer refugi. És en aquest moment que pren la decisió d'abandonar la seva carrera de mestre i dedicar-se només a la música. Era el començament d'un llarg pelegrinatge, ja que mai va aconseguir mantenir-se només amb les seves composicions i de fet va sobreviure gràcies a la generositat dels seus nombrosos amics, que el van anar acollint successivament a les seves cases. Va tenir, així, una vida bohèmia envoltada d'intel·lectuals, freqüentant les tavernes i els ambients populars, lluny dels salons i de l’etiqueta de la noblesa. D'aquí prové el terme famós de schubertíades: reunions d'artistes de tots els àmbits que formaven un cercle brillant i animat dedicat a la música i a la lectura.

Admirava profundament Beethoven però, tot i que vivia a la mateixa ciutat, sempre es va negar a entrar en els cercles de l'alta societat, on l’hauria pogut conèixer. Això va repercutir en la seva obra i també en la seva vida, perquè el va privar de la fama i de l'èxit. No obstant, tots dos, Schubert i Beethoven, posen els fonaments del moviment romàntic. Schubert representa l'essència del primer romanticisme: el lirisme, la melodia i les passions.

Durant els últims anys de la seva vida va escriure peces magistrals, fruit i reflex de les seves vivències personals i sempre amb el segell inconfusible d'una inesgotable inspiració melòdica. Una tensa profunditat marca la Wanderer-Fantasie (1822) o Die schöne Müllerin (1823), inspirada en poemes de Wilhelm Müller, Un intens dolor i un tancament sobre ell mateix van deixar la seva empremta al Winterreise (1827) també de Müller. Llavors Schubert tenia només 31 anys. Acabava de matricular-se per estudiar la fuga. Però una sífilis, complicada finalment amb una crisi tifoïdal, el va portar a la mort el 19 de novembre de 1828. El seu últim desig, ser enterrat al costat de Beethoven, és va complir. Les restes dels dos compositors descansen a l’espai reservat a músics il·lustres del Zentralfriedhof de Viena.

més informació:
myweb.tiscali.co.uk/franzschubert/intro/index.html
www.recmusic.org/lieder/s/schubert.html
www.filomusica.com/filo26/elirapa.html
www.filomusica.com/filo37/schubeetho.html
www.filomusica.com/filo37/heine2.html
www.geocities.com/schubertiades/mat_llibres_index.htm
www.naxos.com/composer/btm.asp?fullname=Schubert,%20Franz#