Després de presentar Invocacions la temporada passada, Corchero ens mostra el seu particular llenguatge poètic desenvolupat a partir del treball dels seus mestres en dansa Butoh: Min Tanaka i Kazuoh Ohno. Ens ofereix una coreografia l’essència de la qual és el cos, amb moviments subtils carregats de sensacions que ens transporten per diferents estadis d’emoció.

Despacito no es ir lento, despacito es ir con calma
despacito es no moverse y despacito es no estar quieto.

Despacito, con cuidado, con ternura y delicado
despacito es ir con tiento
andando al lado del tiempo.

“Despacito y buena letra” es un dicho con trasfondo.

Despacito es solo un cuerpo que existe frente a otros cuerpos,
unos miran y otros bailan
a veces sobre la escena, a veces interiormente.

Pero, de cualquier manera, despacito es el deseo
de compartir un instante que pudiese ser eterno.

andrés corchero

Andrés Corchero (Ciudad Real, 1957) és ballarí, coreògraf i il·luminador. El 1985 coneix la dansa Butoh i viatja a Tòkio per estudiar-la. Del 1986 al 1991 és membre actiu de Maijuku, companyia de dansa de Min Tanaka amb la qual viatja per tot el món. El 1993 forma la companyia Raravis amb la ballarina i coreògrafa Rosa Muñoz. Entre els seus espectacles, destaquen MIST (2000), A modo de esperanza (2001), creat amb Agustí Fernández, Encarnació i silenci (2003), amb Joan Saura, “...de terrissa” (2004) i Invocacions (2005). El 2003 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya li va concedir el Premi Nacional de Dansa. Raravis / AndrésCorchero - Rosa Muñoz és una companyia resident a Ca l’Estruch de l’Ajuntament de Sabadell des de l’any 2003.

© Ferran Llorens