carol lópez
(Barcelona, 1969)
Llicenciada en Dramatúrgia i Direcció Escènica per
l’Institut del Teatre de Barcelona. Participa en el Laboratori
d’escriptura i dramatúrgia organitzat pel Royal Court de
Londres, la SGAE i el Sitges Teatre Internacional - Creació Contemporània
02 i en el curs La dramaturgia de la catástrofe de Rafael Spregelburd,
organitzat pel festival Temporada Alta i la Sala Beckett de Barcelona.
Ha estat becada pel Ministeri de Cultura al Seminario de guión
Cinematográfico de l’Escuela de Cine y Televisión
de San Antonio de los Baños (Cuba) i a diversos cursos d’escriptura
dramàtica a Buenos Aires (Argentina).
El 1997 s’inicia en
la dramatúrgia amb una escena d’Antígona, una comedia,
dins el cicle Novíssims Autors de la Sala Beckett. L’any
següent obté el Premi María Teresa León amb
Susie, que muntarà el 1999. L’any 2000 fa una lectura dramatitzada
d’un altre text, Ese cuento llamado amor dins el projecte Trafic.
El 2003 dirigeix La Senyoreta Júlia, d’August Strindberg
(Sala Muntaner) i signa la dramatúrgia i la direcció de
No pido nada excepto tiempo soleado, sobre poemes de Raymond Carver dins
el cicle Assaigs Oberts del Teatre Lliure. El 2004, dins el mateix cicle,
presenta Una història en 4 parts i dirigeix Esthetic
Paradise,
de Victòria Szpunberg.
La temporada passada va estrenar a l’Espai
Lliure V.O.S. (versió original subtitulada), un espectacle que
ha rebut un ampli reconeixement del públic i de la crítica. |
|
espai
lliure
