teatre lliure

curriculums dels intèrprets

dolo beltrán
(Barcelona, 1974)

Actriu, cantant i lletrista. Debuta al teatre el 1994, amb Federic Roda. Actriu emblemàtica dels espectacles de Roger Bernat (10.000 kg, Àlbum, Confort Domèstic, Flors, Joventuts Europees, Trilogia 70), ha treballat també amb Mario Gas (El Criat, Lulú), Àlex Rigola (Titus Andrónic) i Josep Mª Mestres (23 centímetres). Col·labora amb Carol López des dels projectes d’Assaigs Oberts del Teatre Lliure 2004: Una història en quatre parts i No pido nada excepto tiempo soleado. També ha fet cinema (Nubes de Verano) i televisió en les sèries de ficció Polar (dir. Cesc Gay, Roger Bernat i Nico Baixas), Jet Lag (dir. Miriam Iscla), Moncloa, ¿dígame? (dir. Oriol Grau) i Dinamita (dir. El Tricicle). La seva carrera de cantant comença el 1995 fent de solista de LA TRIBU de Santi Arisa i per diverses orquestres de ball. El 2002 amb l’aparició del disc Pastora, es consolida com a cantant i component d’aquest grup de pop electrònic. Aquest disc obté el Disc d’Or dels Premis Puig-Porret de la Crítica de Catalunya, el premi Cadena Dial al Millor Grup de l’Any i el Premi Endrerrock al Millor Disc de parla no catalana. El 2004 fa de lletrista per al disc Frágil d’Ana Torroja, i el 2005 col·labora amb diversos artistes a 20 años con Peor imposible, Amigos de los animales (Pereza), Arde la calle (Radio Futura) i Serrat... ¡eres único!. El 2005 també apareix el segon disc de Pastora, La vida moderna, que ha estat nominat als pròxims Premis de la Música en diverses categories.

paul berrondo
(Donostia, 1967)

Diplomat en Interpretació per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Ha seguit diversos cursos d’interpretació, veu, expressió corporal i doblatge amb professionals d’aquí i de fora, com Manuel Lillo, Bob Macandrew, James de Paul o Leonardo Bronstein. Debuta el 1987 al Teatre Lliure, amb Réquiem de la Gelabert-Azzopardi Companyia de Dansa. Ha treballat sota la direcció d’Amparo Larrañaga, José Sanchis Sinisterra, Paco Ortega, Txema Ocio, Pere Planella, Herman Bonnín, Manuel Dueso, Ramón Barea, Lluís Homar, Boris Rotenstein i Philippe Howar. També ha format part de diversos espectacles de La Fura dels Baus. Des de l’any 2000 ha participat en El criat de Robin Maugham (dir. Mario Gas), El alcalde de Zalamea de Calderón de la Barca (dir. Sergi Belbel), Los sobrinos del Capitán Gran (dir. Paco Mir), Lear d’Edward Bond (dir. Carme Portaceli). Amb Carol López, ha treballat en Una història en quatre parts (Assaigs Oberts, 2004) i a V.O.S. (Espai Lliure, 2005). Ha fet també cinema, publicitat i televisió. Dels últims anys, en destaquen les sèries Laberint d’ombres, Hospital Central, Miguel Hernández, Majoria absoluta, Setze dobles, Jet Lag i Cuéntame... como pasó. Els seus últims films han estat El beso del oso de Sergeiv Bodrov (2001), Jugar a matar, d’Isidro Ortiz (2002) i El perfume, de Tom Tykver (2005).

andrés herrera

Des del 1995 ha seguit diversos cursos d’interpretació i clown amb Gerard Acero, Juan Carlos Corazza, Merche Ochoa, Nancy Tuñón, Johnnie Melville, Txiki Berraondo, Marc Martínez, Cristina Lüngstelmann i Javier Daulte. Ha treballat amb La Fura del Baus, Ricard Gázquez (Una visió del buit, 2001), Marc Martínez (Super-Rawal, 2003), Lurdes Barba (Barcelona mapa d’ombres, 2004), Sergi Belbel (Forasters, 2004) i Pau Miró (Bales i ombres, Espai Lliure 2006). Amb Carol López ha treballat en Una història en quatre parts (Assaigs Oberts, 2004) i a V.O.S. (Espai Lliure, 2005). Ha participat en diverses sèries de televisió, com Estació d’enllaç, Dinamita, Art Heist, Rapados o Los hombres de Paco. Ha fet també cinema, amb Joaquín Oristrell (Novios, 1998), Javier Domingo (Mala uva, 2003), Iñaki Dorronsoro (La distancia, 2005) i Tom Tykwer (El perfume, 2005).