“Algú ha dit que hem vingut a aquest món a passar l’estiu. Amb Els estiuejants, Maksim Gorki ens ofereix un retrat de l’ànima col·lectiva a principis del segle xx: un teixit riquíssim d’impulsos i relacions, d’esperances i desenganys. Les tensions entre els homes i les dones o entre l’oci i el treball són algunes de les forces que bateguen per sota del temps sense límits de l’estiu. A principis d’un nou segle, la mirada sobre Gorki és una mirada sobre nosaltres mateixos: hem vingut a aquest món a canviar-lo o a fer la migdiada?” Carlota Subirós

Maksim Gorki (1868-1936), autor dramàtic i novel·lista rus autodidacte. Animat pel seu amic Txèkhov, el 1901 va escriure la seva primera peça dramàtica, Els petits burgesos. Un any més tard, va escriure la que va ser i encara és el seu major èxit, Els baixos fons, muntada de manera naturalista per K. Stanislavskij. Posteriorment va escriure una sèrie de drames realistes de problemàtica social, entre els quals destaquen Els estiuejants (1904), Els fills del sol (1905), Els enemics (1906) i El vell (1915). Tot i que va participar activament en la vida cultural i política prerevolucionària russa, el 1921 es va exiliar a Alemanya, i el 1924 a Itàlia. Al seu retorn el 1928, va ser celebrat com a màxima figura de la Unió Soviètica i com a creador del “realisme socialista”.

© Ros Ribas