Larandland torna a agafar
la ciutat com a motiu i paisatge per a la creació. A Larandland l’aproximació a
la ciutat és física, des del moviment dels cossos i la
creació d’espais. Un treball estètic i abstracte
travessat de situacions concretes que juga amb els fluxos, les interaccions,
la multiplicitat, la fragmentació i la heterogeneïtat de
la ciutat. Un treball estètic que parteix, doncs, de l’impacte
visual i emocional que em suposa mirar l’evolució de les
ciutats del segle XXI i la confrontació entre la bellesa estètica
d’una mirada aèria, ”divina”, distanciada
i la mirada “humana”, des de dins del laberint i del caos
urbà. Busco el contrast i la contraposició d’aquestes
mirades, macro i micro, del nostre espai vital. La ciutat, com a organisme
viu, un gran cos, un gegant on cèl·lules i sistemes interconnectats
inventen la seva morfologia; nosaltres, com a molècules d’aquest
gran organisme, protagonistes i, alhora, arrossegats pels fluxos. Àngels Margarit (Terrassa, 1960) és ballarina, pedagoga
i coreògrafa.
Després de ballar sis anys amb Heura, un dels grups pioners
de dansa contemporània del país, el 1985 crea Àngels
Margarit / Cia. Mudances, amb la qual fa els seus propis espectacles,
coproduïts i presentats en festivals i programacions d’Europa,
Canadà, E.E.U.U., Sudamèrica, Japó i Austràlia,
i pels quals ha rebut nombrosos premis internacionals i nacionals de
gran prestigi. Són seus, entre d’altres, Peces mentideres (2000), El
somriure (2001) , Origami (2002) o Solo por placer (2005),
que es va estrenar la temporada passada al Teatre Lliure. Ha creat
també peces
de vídeodansa en col·laboració amb Núria
Font i Walter Verdin. |
|
sala
fabià puigserver
