l’equip artístic |
|
| Poeta, prosista i traductor. En el camp de la traducció s’ha especialitzat en la versió poètica. Ha traduït poesia romàntica anglesa i nord-americana (William Blake, William Wordsworth, Walt Whitman), poesia alemanya (J. W. Goethe), poesia francesa (Jacques Prévert) i poesia italiana clàssica (Dante Alighieri, Francesco Petrarca, Michelangelo Buonarroti) i moderna (Vincenzo Cardarelli, Umberto Saba). En el camp del teatre, ha traduït per al Teatre Lliure Amfitrió de Molière, La història del soldat de Ramuz-Stravinsky, Pierrot lunaire de Giraud-Schönberg, i Romeu i Julieta de Shakespeare. Per a altres companyies, ha traduït Les mamelles de Tirèsies d’Apollinaire, El ventall de Goldoni, i La tempesta i Macbeth de Shakespeare. L’any 1985 va guanyar el premi Josep Maria de Sagarra de traducció teatral. | |
| max glaenzel – estel
cristià escenografia |
|
Desenvolupen la seva feina conjuntament des del 1993. Des del 2000 ha partricipat en els muntatges han treballat amb Sergi Belbel, Lurdes Barba, Toni Casares, Pep Anton Gómez, Ferran Madico, Manuel Dueso i Antonio simón, entre d’altres. Destaca especialment la seva tasca a Dissabte, diumenge i dilluns d’Eduardo De Filippo (2002), Forasters de Sergi Belbel (2004), Ròmul El Gran de F. Dürrenmatt, Amor, Fe, Esperança d’Ödön Von Horváth, Tot és perfecte, de Roger Bernat i Els estiuejants, dir. Carlota Subirós (2005). |
|
| m. rafa serra vestuari |
|
| Formada en disseny d’indumentària i història de l’art, és també llicenciada Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. El 1996 fa un meritoriatge de vestuari per a un capítol de la sèrie de TVC Nova Ficció, sota la direcció de Jaume Balagueró, i des d’aleshores ha fet el disseny de vestuari de diverses produccions d’Àlex Rigola, Joan Ollé, Lyonel Spicher, Anna Llopart, Toni Casares, Joan Castells, Lurdes Barba i Rafel Duran. Ha col•laborat amb Carlota Subirós a Paradís oblidat, de D. Plana, Lilióm, de F. Molnár, Marie i Bruce, de W. Shawn i Amor Fe Esperança, d’O. von Horvath. | |
| mingo albir il•luminació |
|
| Inicia la seva activitat com a tècnic d’il•luminació d’espectacles el 1984, i fa diverses gires per Espanya, Europa i Amèrica. El 1992 fa el seu primer disseny de llums. En tots aquests anys ha signat gairebé quaranta produccions, tant de teatre com de dansa i de música. Ha col•laborat diverses vegades amb Carlota Subirós, a Nits Blanques, Marie i Bruce, Amor, Fe, Esperança, L’oficiant del dol, Els estiuejants. Entre els darrers espectacles destaca Litúrgia de somni i foc, Scala 1: Infinito, i Orfeo, amb Lanònima Imperial; Quatre Estacions, de Joan Baixas, El País sense nom amb Roseland Musical i G, como caído del cielo, de Christine Cloux. | |
| joan lópez lloret realització vídeo |
|
| Realitzador i operador de càmera. El 2005 va dirigir els llargmetratges documentals Hermanos Oligor i Utopia 79, que actualment és en fase de postproducció, tots dos en coproducció amb TVC. Va col·laborar amb Carlota Subirós Marie and Bruce, també el 2005. | |
| jordi perramon edició vídeo |
|
| Treballa com a creador audiovisual des de fa 8 anys, col•laborant en diversos projectes. És fundador del Banana Factory, un espai artístic multidisciplinari que va funcionar a Barcelona del 1995 al 1999. | |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||