traduir shakespeare

Traduir Shakespeare sempre és un envit. Traduir-lo per a l’escena, i no tan sols per a la lectura, ho és doblement. Cal trobar el difícil equilibri entre la poesia i el drama, el difícil equilibri entre el barroc del llenguatge shakespearià i la llengua del nostre temps, el difícil equilibri entre la prosòdia lírica i una prosòdia per a l’escena, el difícil equilibri entre el respecte per un text meravellós i la gosadia creativa necessària per produir un text amb valor literari autònom… Per traduir Shakespeare, ja es veu, cal ser un bon equilibrista i no tenir vertigen!

M’agradaria, naturalment, haver aconseguit una bona mesura de tots aquests equilibris (malgrat les presses amb què se sol treballar per al teatre i malgrat les dificultats que sorgeixen constantment en una feina d’aquest calibre i d’aquesta dificultat).

Entre la versió catalana i la versió castellana d’Othello, he conviscut amb l’obra més de tres mesos de dedicació exclusiva i quasi obsessiva. Espero que en el resultat s’hagin sublimat tots els esforços invertits durant aquest temps.

miquel desclot