nuno cardoso
Actor, director i director artístic del Teatro Carlos Alberto
de Porto. Inicia la seva carrera teatral a l’àmbit universitari
a principis dels anys 90, com a membre del CITAC – Círculo
de Iniciaçao Teatral de l’Academia de Coimbra. Els seus
primers treballs com a actor són sota la direcció de Paulo
Lisboa (Os Olhos do Gato, de Jean “Moebius” Girard i A. Jodorowski,
el 1993; O Processo, a partir de Franz Kafka, el 1994; As Criadas, de
Jean Genet, el 1995).
El 1994 és un dels fundadors de la companyia
Visões Úteis (As Aventuras de João Sem Medo, a partir
de l’obra homònima de José Gomes Ferreira; Casa
de Mulheres, de Dacia Maraini, i Porto Monocromático, creació colectiva).
Dirigeix també per al TAUP – Teatro Académico da
Universidade Portucalense Crimes Exemplares, de Max Aub.
El 1997 inicia
una colaboració regular amb el TNSJ – Teatro Nacional São
João, on porta a escena el 1999, amb Fernando Mora Ramos, Sexto
Sentido, de Regina Guimarães, Abel Neves, António Cabrita
e Francisco Mangas, i el 2001, Antes dos Lagartos, de Pedro Eiras. Aquests
dos espectacles són projectes Dramat – Centro de Dramaturgias
Contemporâneas del TNSJ. Signa també els espectacles musicals
Pas-de-Cinq+1, de Mauricio Kagel (1999) i Coiso (2001), una revisitació de
les músiques per a l’escena d’Albrecht Loops.
Entre
d’altres espectacles seus convé destacar Paysage Choisi (1999), a partir de textos de Federico García Lorca; De
Miragem em Miragem Se Fez a Viagem (2000), de Carlos J. Pessoa, i Antígona
(2001), a partir de Sòfocles.
Com a actor destaca la seva participació a
O Subterrâneo, de F. Dostoievski, dir. Paulo Castro (Visões Úteis);
Projecto X.2 – A Mordaça, a partir d’Eric-Emmanuel
Schmitt, dir. Francisco Alves (Teatro Plástico); Gato e Rato,
de Gregory Motton, dir. João Paulo Seara Cardoso (Visões Úteis),
i Na Solidão dos Campos de Algodão, de Bernard-Marie Koltès,
dir. Nuno M. Cardoso (Teatro Só).
Entre els seus darrers treballs
compta la participació com a actor a Gretchen, a partir
de l’Urfaust
de Goethe, dir. Nuno M Cardoso (2003), i les posades en escena de Purificados,
de Sarah Kane (2002), Valparaíso, de Don DeLillo (2002)
i Parasitas,
de Marius von Mayenburg (2003), que marquen l’inici de la seva
col·laboració amb Ao Cabo Teatro. El 2004, dirigeix O
Despertar da Primavera, de Frank Wedekind, el primer espectacle de teatre concebut
directament per a l’escenari del TeCA, i The Golden Vanity, òpera
de Benjamin Britten, per a la Casa da Música.
|
|
direcció
nuno cardoso 
