rosa novell
Llicenciada en Literatura Catalana Contemporània per la Universitat Autònoma
de Barcelona de Bellaterra (1976). Va seguir estudis d’interpretació a
l’Institut del Teatre de Barcelona i seminaris d’interpretació a
càrrec de Carlos Gandolfo, John Strasberg, Konrad Zschiedrich i Bob McAndrew.
El 1974 comença la seva carrera d’actriu, que a partir del 1997
compagina amb la direcció escènica. Des de l’any 2000 ha
participat en els muntatges Plaça dels herois, de Thomas Bernhard,
dir. Ariel Garcia Valdés; La noche de Molly Bloom, adaptació de
José Sanchis Sinisterra del fragment de l’Ulysses de James Joyce,
dir. Lurdes Barba (2000); Unes polaroids explícites, de Mark
Ravenhill, dir. Josep Maria Mestres (2001); Coriolà, de William
Shakespeare, dir. Georges Lavaudant; Fedra de Jean Racine, dir. Joan
Ollé (2002); Zona Zero, de Neil LaBute, dir. Mario Gas (2003); Casa
i jardí d’Allan Ayckbourne, dir. Ferran Madico (2005), i Vells
Temps, de Harold Pinter, dirigit per ella mateixa el 2006.
En l’àmbit de la direcció, ha signat també durant
aquest període Greus qüestions, d’Eduardo Mendoza
(2004) i Fi de Partida, de Samuel Beckett (2005).
Des del 1985 ha col·laborat també en cinema, sota la direcció de
Jesús Garay, Bigas Luna, Antoni Ribas, Jaime Camino, Jordi Cadena, Fernando
Colomo, Ventura Pons, Agustí Villaronga, Vicente Aranda, Pedro Olea o
Jaime Chavarri, entre d’altres.
El 1988 va ser guardonada amb el Premi Nacional d’Interpretació de
la Generalitat de Catalunya per La marquesa Rosalinda i per Elsa
Schneider, i des de llavors ha obtingut, entre d’altres, el Premi
FAD – Sebastià Guasch d’Interpretació per Joan
Miró, l’amic de les arts (1994); el Premi de la Crítica
a la Millor Interpretació i el Premi d’Interpretació de l’Associació d’Actors
i Directors de Catalunya per La senyora Florentina i el seu amor Homer (1995);
el Premi de la Crítica a la Millor Direcció per Olga sola (1999)
i a la Millor Interpretació per La noche de Molly Bloom (2000);
el Premi Butaca a la Millor Actriu (2001) i el Premi CONTINUARÁ a la seva
trajectòria (2005).
|
|
sala fabià puigserver
