alfonso vilallonga

Es doctora en Música pel Berklee College of Music de Boston, on elabora les seves primeres composicions en anglès i el seu primer espectacle, Continental Cabaret, amb cançons de J. Brel, E. Piaf, F. Sinatra, G. Gershwin i C. Porter. En la seva pròpia evolució, l’espectacle va anar incorporant cançons pròpies i la formació que l’acompanyava va passar a anomenar-se The Cabaret Rose.

Encara a Boston, és guardonat amb l’Encore Award al Millor Vocalista de Cabaret-Teatre i publica els seus dos primers discos: At the Edge i End of an Era (Blue Jay Records, 1991).

Dos anys més tard es prodiga a Nova York amb The Cabaret Rose i assoleix el reconeixement dels professionals, la crítica i el públic com a cantant i showman. També el 1993, fa el salt de tornada a Europa amb l’espectacle El pulpo en el garage, que presenta al Sitges Teatre Internacional, on s’introdueix al teatre musical. El 1995 edita el seu primer disc en castellà Bugui del conformista (Betibú), que es presenta al Festival Grec’95 de Barcelona i al Café del Foro de Madrid.

En 1996 fa el paper de Voltaire al musical Candide de L. Bernstein, dirigit per Xavier Albertí (Teatre Romea), i composa la banda sonora de la pel·lícula Cosas que nunca te dije, d’Isabel Coixet. En 1997 escriu i interpreta amb Al Alimón Teatre una obra de teatre musical, Societat anónima, que s’estrena al Sitges Teatre Internacional. La seva activitat aconsegueix més difusió quan, el mateix any, participa diàriament com a pianista i showman al magazine televisiu Les 1000 i una, conduït per Jordi González (TVC).

El 1999 signa amb Ernesto Collado el musical Turning Point, estrenat al Villarroel Teatre dins el Festival Grec’99 de Barcelona i guanya el Premi Especial de la Crítica Teatral 1999. El 2000 gira amb l’espectacle Sombrillitas de entretiempo. Signa també la música per a l’obra teatral Vacanze de Zocco Teatro i edita el quart disc de cançons, Cábala y Danza (G3G Records), que es presenta a Barcelona l’any següent amb el Cuarteto Cábala. El 2001 rep el premi Sebastiá Gasch del Foment de les Arts Decoratives per la seva aportació al món de l’espectacle.

Durant el Fórum 2004 actua al cabaret com a mestre de cerimònies i com a cantant. Posteriorment ha composat les bandes sonores de les pel·lícules Mi vida sin mi, dir. I. Coixet; Horas de luz, dir. Manolo Matji, i Princesas, dir. Fernando León. El 2005 signa la cantata Adultus per a l’Auditori de Barcelona. Actualment gira per Espanya amb l’espectacle Alfonso Vilallonga & The Cabaret Rose.