què és aquest fado?

He arribat finalment a aquell dubte que s’anava revelant, a poc a poc, de manera tranquil•la però inevitable...

Què és aquest Fado? O, més ben dit, quin és el meu Fado, que ve de la Font Principal, la senyora Amália, per refusar-la després forçosament i ara tornar-hi, ja que s’imposa l’agraïment per tot el que em va donar...?

Sense haver-ho enregistrat abans en disc, va ser el principi del meu descobriment. No sé si va ser ella o si “va ser Déu”, però se’m va obrir al davant un altre món. Un món de coneixement, de molta recerca i -al final- de moltes troballes.

És tota aquesta vivència, des del primer dia que vaig cantar i escriure per als altres, la que comparteixo ara amb vosaltres. I és que m’ha adonat que, en tan pocs anys, he viscut molt, moltíssim. No us porto ni llocs, ni noms ni biografies. Porto, això sí, l’estat d’ànim que m’ha inundat i m’ha construït en aquests últims anys, la diversitat d’experiències, un canvi tal que a mi mateixa de vegades em costa reconèixe’m. I és que ha estat aquest Diário allò que m’ha convertit en qui sóc: un ésser cada dia més intens, més inquiet, perquè el sol realment m’ha cridat...
Per tot això continuo sense saber quin Fado és el meu. És diferent, busca l’honestedat, però obeeix poc a la disciplina... Per això, que se’m perdoni l’atreviment de cantar-lo fins i tot en altres llengües o amb altres harmonies, cosa que per al Fado pot ser una altra forma d’estrangerisme...

Crec profundament que el Fado és la tendresa, la intimitat, la profunditat, i que pot tenir molts camins per on anar i per on descobrir-se. Per més que hi donem voltes, sempre tornem a l’arrel, que és forta i no mor. De l’únic que no tinc cap dubte és que tot el que visc és Fado...

Analitzeu-me, qualifiqueu-me, critiqueu-me, compareu-me... Però no deixeu “d’assaborir-me” com jo he assaborit cada trosset de la vida que deixo en aquest Diário. Perquè sempre que he girat els ulls a una banda he trobat algú de vosaltres, unit inevitablement a un moment semblant, a una angoixa, a una alegria, una desil•lusió, un somni. I això em fa irremeiablement pròxima a tots vosaltres...