mafalda arnauth
(Lisboa,1974)

Enregistra el seu primer disc als vint-i-quatre anys, produït per Joâo Gil, i guanya el Premi revelació del setmanari Blitz. L’any següent és nominada als Globus d’Or com a millor intèrpret. Comença a fer concerts fora de Portugal on a porta la seva visió particular de la cultura musical portuguesa, on s’uneix passat, present i futur, amb l’objectiu de comunicar.

El març del 2001 surt el seu segon disc, Esta voz que me atravessa, que revisa tant la poesia d’Hélia Correia com la musicalitat de Fausto Bordalo Dias, produït per Amélia Muge i José Martins. La formació que l’acompanya està formada per Ricardo Rocha a la guitarra portuguesa, José Elmiro Nunes a la guitarra i Paulo Paz al contrabaix. Poc després es converteix en la primera artista portuguesa representada internacionalment pel segell Virgin.

El 2002 gira per diverses capitals europees i va guanyant projecció internacional en un moment d’or per al fado. En el tercer àlbum, Encantamento, editat el 2003, fa un gir temàtic a la seva producció i abandona gairebé del tot la fatalitat, la desgràcia i les ombres pròpies del fado.

Diário apareix el 2005, i consagra definitivamente la maduresa de Mafalda Arnauth com a cantant. Abandona l’hermetisme del fado i experimenta altres registres musicals d’obres de compositores estrangers, como Tom Jobim, Vinicius de Moraes, Charles Aznavour o Fran Lasuen.