franz kafka
(Praga 1883 - Viena 1924)

Escriptor en llengua alemanya que va néixer i va viure a Praga, Bohèmia, en aquell moment sota la dominació de l’Imperi Austrohongarès. Fill d’un membre destacat de la comunitat jueva de llengua txeca, entre el 1889 i el 1893 va estudiar a l’escola primària (Deutsche Knabenschule) del carrer Masná St. (Fleischmarkt) de Praga. Més tard, entra a l’institut de Staromestské Námestí (a Kinsky Palace), on obté el grau de Batxillerat el 1901 i entra a estudiar dret a la Universitat de Charles, on es doctora en lleis el 1906. Durant els anys d’estudis té un paper actiu en l’organització d’activitats literàries i socials, com ara representacions per al teatre jueu-alemany, tot i el recel dels seus amics més íntims, fins i tot de Max Brod. Malgrat la seva por de resultar repulsiu, impressionava el seu entorn tant per l’aspecte infantil, pulcre i auster i una conducta tranquil•la i freda, com per la intel·ligència i el gran sentit de l’humor.

Comença a treballar de passant, sense cobrar, en una agència d’assegurances d’accidents laborals i comença a escriure. El 1917 li diagnostiquen tuberculosi, i des de llavors es veu obligat a passar freqüentment períodes de convalescència. A primers dels anys 20 manté una relació amorosa amb l’escriptora, traductora i periodista txeca Milena Jesenskà i el 1923 es trasllada a Berlín amb l’esperança de distanciar-se de la seva família i concentrar-se en l’escriptura. A Berlín retroba Dora Diamant, una jove de 25 anys membre d’una família jueva ortodoxa que havia conegut aquell estiu en una colònia jueva de vacances a en Müritz, a la costa Bàltica. Dora es converteix en la seva companya i exerceix una gran influència en l’interès de Kafka pel judaisme. El seu estat de salut empitjora a causa de la tuberculosi, torna a Praga i després s’interna en un sanatori prop de Viena, on mor el 3 de juny del 1924. És enterrat a Praga l’11 de juny del 1924 al Nou Cementiri Jueu de Praga-Žižkov.