la fura dels baus

Companyia en constant procés d’evolució que ha abordat nous reptes en el camp de les arts escèniques des de la seva fundació el 1979. Entre 1979 i 1983, La Fura dels Baus realitzava intervencions teatrals al carrer. Aquest germen va evolucionar cap a un concepte teatral basat en la idea clàssica de l’espectacle total, combinant tot tipus de recursos escènics. L’aportació més significativa de La Fura va ser plantejar els seus espectacles interactuant amb l’espai que tradicionalment estava reservat al públic i adaptar el seu treball escènic als elements arquitectònics propis dels espais on es desenvolupava cada actuació. La fusió de tècniques i disciplines defineix el llenguatge “furero”, un terme que també s’ha aplicat al treball d’altres companyies. Accions (1984) va ser el primer espectacle adscrit a aquest llenguatge. El van seguir Suz/O/Suz (1985), Tier Mon (1988), Noun (1990), MTM (1994), Manes (1996), ØBS (2000), Matria 1-Tetralogía Anfíbia-La Creación (2004) i OBIT (2004).

Des dels anys noranta, La Fura dels Baus va diversificar la seva labor creativa acostant-se al teatre de text, el teatre digital, les accions al carrer, la posada en escena de projectes musicals contemporanis, l’òpera o la realització d’esdeveniments corporatius. La Fura va realitzar la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona, que va ser televisada i seguida en directe per més de 500 milions d’espectadors. Després d’aquest primer macroespectacle, empreses com Pepsi, Mercedes Benz, Peugeot, Volkswagen, Swatch, Airtel, Microsoft, Absolut Vodka, Columbia Pictures, Warner Bros, Port de Barcelona, Telecom Italia o Sun Microsystems han confiat en la Fura per accions promocionals a tot el món.

La particular visió de l’espectacle que defineix La Fura dels Baus es manifesta en accions de gran format com L’home del mil•leni, que va reunir més de 20.000 persones a Barcelona per celebrar l’entrada de l’any 2000; La divina comèdia, que es va realitzar a Florència per a més de 35.000 espectadors; La navaja en el ojo, per a l’obertura de la Biennal de València que va congregar més de 20.000 persones, o Naumaquia 1- Tetralogía Anfibia- El Juego Eterno, a bord del Naumon, el maig del 2004, que va reunir més de 15.000 persones al Fòrum de les Cultures de Barcelona.

La Fura dels Baus ha creat el seu propi segell discogràfic, amb un catàleg que recull 14 títols, i també ha publicat les seves creacions amb segells com Dro, Virgin i Subterfuge. Diversos cursos i workshops han format actors en el llenguatge “furero”. Les noves tecnologies s’han incorporat al treball de la companyia, des de Work in Progress 97, un espectacle de l’àmbit del teatre digital per a la xarxa que connectava una acció representada simultàniament a diverses ciutats.

Atlàntida de Manuel de Falla, El Martirio de San Sebastián de Claude Debussy, La Condenación de Fausto d’Héctor Berlioz i DQ. Don Quijote en Barcelona de José Luis Turina marquen el desenvolupament de la trajectòria operística de La Fura dels Baus. L’estrena a Manheim (Alemanya), el març de 2002, de Sobre los acantilados de mármol, basada en l’obra homònima d’Ernst Jünger, va suposar la primera utilització de la vídeoconferència com a element escenogràfic en una òpera. El mateix any s’estrenava a Palermo la posada en escena de La Simfonia Fantàstica d’Héctor Berlioz, una relectura d’aquest clàssic de la música simfònica. L’últim projecte que La Fura dels Baus ha desenvolupat en el context operístic és una reposició de la Condemnació de Faust per a la Triennal del Ruhr a Bochum (Alemanya), el passat mes de juliol.

La Fura dels Baus també ha desenvolupat propostes no convencionals i sempre arriscades de teatre de text o a la italiana, com F@ust 3.0, un espectacle que revisa el clàssic de Goethe, o Ombra, una relectura de diversos textos de Federico García Lorca.

El teatre clàssic també s’ha integrat en l’horitzó de La Fura. El setembre del 2001 s’estrena a Sagunt la versió de Les Troianes d’Eurípides codirigida per Irene Papas i La Fura, amb música de Vangelis i una escenografia de Santiago Calatrava.

El 2001 es va estrenar Fausto 5.0, la primer incursió de La Fura en l’àmbit de la direcció cinematogràfica. Aquest llargmetratge, codirigit amb Isidro Ortiz, ha rebut diversos guardons, d’entre els quals destaca el Meliés d’Or 2003 que s’atorga a la millor pel·lícula europea de cinema fantàstic.

XXX, una versió de La Filosofia del Tocador de Sade, es va estrenar l’11 de maig de 2002 a Lorca i va tancar la gira internacional a Madrid l’octubre del 2004. Ha estat una de les obres de més èxit de la companyia, amb 299 representacions i més de 200.000 espectadors.

Naumon és el projecte més audaç de La Fura. Es tracta d’un vaixell que va iniciar la seva travessa pel Mediterrani a Gènova, a finals de 2003. Des d’aleshores, navega per les costes mediterrànies i per diversos ports (Barcelona, Portugal, Beirut, etc.), amb diversos contenidors artístics, culturals, didàctics i solidaris a bord. Naumon va suposar el punt àlgid de les celebracions del 25è aniversari de la companyia en 2004.

El 2004 es va estrenar al festival Temporada Alta de Girona OBIT, un espectacle sobre la manera d’enfrontar-nos a la vida davant de la certesa de la mort amb el qual la companyia tornava a la interacció amb el públic.

Actualment, la companyia té en gira la versió lliure de La Metamorfosi de Franz Kafka, estrenada al Japó el setembre del 2005.