un Gregor del segle XXI

La Metamorfosi de Franz Kafka suposa per a La Fura dels Baus i Javier Daulte un punt de partida immillorable per explorar les angoixes de l’home urbà del segle XXI. Metamorfosi, transformació i canvi són el motor d’aquesta dramatúrgia. Metamorfosi de l’home contemporani que s’enfronta a un món sense sortides col•lectives.

Aquesta Metamorfosi parla d’un intent de diferenciació, un intent frustrat en la mesura en què aquesta diferenciació de l’individu davant del grup no és per una via creativa i alliberadora, sinó per una via de mutilació de la pròpia individualitat.

Gregor, protagonista de Metamorfosi, pot ser qualsevol de nosaltres en la mesura que tots, en algun moment de les nostres vides, ens sentim diferents, exclosos per les nostres pròpies percepcions i pel que l’entorn ens fa sentir. Avui som molts, potser massa, els que podríem sacrificar el nostre potencial i abandonar-nos al conformisme que només respon als estímuls del consum.

Kafka no va explicar els motius d’aquesta transformació. La proposta de La Fura dels Baus i Javier Daulte s’adhereix a aquest aspecte de l’obra. Considerem que no són necessaris grans motius perquè passi aquesta metamorfosi, ja que forma part de la societat actual. La possibilitat d’una exclusió, endògena o exògena, està inclosa en l’estructura de totes les societats a totes les èpoques. En aquesta dramatúrgia no es busquen ni es presenten culpables. No volem oferir respostes, sinó generar preguntes.

L’obra es refereix, en última instància, a la condició dels individus, i aquesta condició sembla que és la por. Gregor Samsa viu en l’horror, sotmès per la por, conformat i lligat per les convencions. No és la por el que ha sotmès els éssers humans de totes les èpoques?

Vivim una època en què tot tendeix a ser regit per models regularitzadors del benestar, pel consumisme. Quan algú se’n vol diferenciar, es converteix en un bicho raro. La malaltia del segle XXI és la de la ment: trastorns bipolars, esquizofrènia, ansietat, depressió, pànic o l’inquietant hikikomori, que sembla tendir a estendre’s per tot el món occidental.

L’era de les noves tecnologies (televisió, internet, vídeojocs) contribueix a la deshumanització. S’imposen grans sacrificis afectius. Les persones tenen dificultat per cultivar i mantenir relacions familiars, d’amistat, amoroses.
Les exigències que pesen sobre cada individu generen un estrès que tendeix a deshumanitzar el subjecte. És com si l’opció que el món actual ens ofereix dictés una sentència paradoxal i sinistra: Per deixar de ser un més del ramat, cal convertir-se en un animal. El ramat humà es torna obedient i no és capaç de generar noves maneres de pensar.

El Gregor Samsa actual protagonitza una fugida cap endins, una escapada voluntària. Es reclou per no tenir contacte amb l’entorn. No ens creguem millors que ell. Qui de nosaltres no ha pensat algun cop en renunciar a tot, en fugir de les responsabilitats, tancar-se dins la pròpia closca i obviar la realitat que ens toca viure?