entre línies

Som a La Baraque, una petita taverna ambulant on ens podem esmunyir entre les taules, inquietar quan no hi ha res a entendre, sorprendre’ns junts de ser encara aquí i gosar compartir el silenci dels convidats d’aquest vespre. Vindran també les paraules, sense convencions, amb la delicadesa de no voler justificar aquests instants.

Lily, Igor, Shani, Jantchi, Jenö, Monique, els Forman Charles el Marabú... i d’altres es colaran en aquests entre-gents.

Aquests altres de qui parlo no són sinó còmplices, ja amics o futurs coneguts, músics, actors, faroners... artesans de tota mena que tornaran a entrar a La Baraque quan els vingui bé.

La Baraque apel·larà a aquestes trobades i sabrem forçar els atzars.

L’atzar d’estar junts al voltant d’una taula per fer un got. Fer un got tot esperant que no sigui l’últim. Esperar l’un contra l’altre i escoltar. Cedir l’orella a una música que potser us la tornarà. Ser uns habituals d’un vespre, uns que encara s’imaginen que, demà passat, demà serà ahir.