eugène ionesco

Neix el 26 de desembre de 1909 a Slatina, a Romania. És fill de pare romanès i de mare francesa. El 1911, la família s’instal·la a París. Cinc anys més tard, el pare ha de tornar a Romania a causa de la guerra. Ionesco es queda a França amb la seva mare i la seva germana. El 1922 la família torna a Romania. Sense avisar la seva dona, el pare de Inoesco se n’ha divorciat, s’ha tronat a casar i ha obtingut la custòdia dels dos fills. Ionesco es queda a Romania, on acaba els seus estudis secundaris.

El 1929 entra a la Universitat de Bucarest on estudia francès. aquí comença la seva carrera literària, que el porta a col·laborar a nombroses revistes. El 1934 publica Nu (No), un assaig escèptic, irònic i polèmic on ataca i després elogia tres grans escriptors romanesos.

Un parell d’anys més tard, Ionesco es casa amb una estudiant de filosofia. Fa classes de francès i, el 1938, rep una beca d’estudis del govern francès i torna a França. Ionesco i la seva dona s’estableixen a Marsella, on neix la seva filla Marie-France el 1944.

El 1950 s’estrena La Chantatrice Chavue, la primera peça de Ionesco, al Théâtre des Noctambules i topa amb la incomprensió o suscita la còlera de la major part de les crítiques. Són molt pocs els qui no s’equivoquen i saluden l’arribada d’un teatre nou. El 1957, la peça es representa a La Huchette, on es mantindrà en cartell durant poc més de vint anys.

El període dels anys 50-60 ve marcat per una gran productivitat teatral. El mateix 1950, Ionesco comença a redactar La Leçon i Jacques ou la soumission. Un any després escriu Les chaises i Victimes du devoir. El 1953, redacta Amedée ou comment s’en débarrasser i Le Nouveau Locataire, i, el 1956, és el torn d’Impromptu de l'Alma i de Tueur sans gages. El 1960, Rhinocéros, i el 1962, Le Roi se meurt.

Amb les peces de teatre, Ionesco publica també els seus diaris íntims: Journal en miettes (1967) i Présent passé Passé présent (1968).

El 1970 és elegit membre de l’Académie Francaise. En aquests anys minva la seva creació artística. Amb tot, encara escriu peces com L'homme aux valises.

Mor a París el 28 de març de 1994.