aquest text contemporani

Expliquen que, quan es va inventar el telèfon, algú va parlar de l’invent i de les seves grans aplicacions a Bernard Shaw: “S’ha inventat un aparell que li permetrà parlar amb qualsevol persona del món es trobi on es trobi”. Shaw li va respondre: “Parlar, de què?” Des d’aquell moment, l’”invent” s’ha convertit gairebé en un apèndix del nostre cos creant les seves pròpies necessitats, les pròpies metàfores i, sobretot, un llenguatge propi i unes normes pròpies. El telèfon no només ens permet parlar, sinó que modifica el que diem i com ho diem, ens accentua la timidesa o ens omple de valor.

Mòbil és la història de quatre persones les vides de les quals es creuen i barregen gràcies al telèfon. Tots esperem sempre “aquest text contemporani” que parli de nosaltres i de les nostres coses en l’intent metafòric de reflectir les nostres vides, com semblava i encara sembla que aconsegueixi el teatre. Mòbil és, sens dubte, un d’aquests textos.