teatre lliure

l’equip artístic

franc aleu
vídeo

Es forma inicialment com a fotògraf de moda i col·labora en diverses revistes i magazines. Comença la seva activitat escènica amb La Fura dels Baus i Jaume Plensa, a l’espectacle L’Atlàntida. Manté la seva col·laboració amb La Fura com a realitzador del vídeo de l’espectacle Fausto 3.0., rodat amb Emmanuel Carlier, que obté el Premi de la Critica 1999, i també d’XXX, La flauta màgica i Metamorfosis. Ha escrit i dirigit el vídeo Un’anima chiamata Puccini, i la sèrie de TVE Bubbles, d’activitats subaquàtiques. Ha codirigit la posada en escena per a la inauguració de l’Amfiteatre de Cagliari, amb Roland Obleter. És autor del vídeo promocional Un día en el Fórum, per al Fòrum de les Cultures 2004. Ha codirigit el canal interactiu Gum_tv per a Terra, el portal d’internet, i el seu disseny del web de BTV ha obtingut diversos premis. Darrerament ha treballat per a l’espectacle DQ, Pasajero en Tránsito, de Rafael Amargo, i en col·laboració amb el pintor Sean Scully a Sonetos del Amor Oscuro. Cripta Sonora para Luigi Nono. Ha dissenyat un edifici per a l’Expo Zaragoza 2008 i actualment prepara la producció del seu primer llargmetratge, Spagh!, i l’escenografia videogràfica de La Tetralogia de Wagner,amb La Fura dels Baus.

paco azorin
escenografia

Format en Escenografia i Il·luminació escènica a l’Institut del Teatre de Barcelona. Col·labora habitualment amb Lluís Pasqual. Entre els seus espectacles més destacats s’hi compta La casa de Bernarda Alba, de F. García Lorca, L’enemic del poble, d’H. Ibsen, i Lear, d’E. Bond, dir. Carme Portaceli; Romance de lobos, de Valle-Inclán, dir. Ángel Facio; El mètode Gronholm, de J. Galceran, dir. Sergi Belbel. Ha treballat sota la direcció d’Antonio Simón (Electra, Oh les beaux jours, Cendres a les cendres, ¡Ay, Carmela!), David Plana (Refugiats, Petita mort, Misery), Coco Comín i Marc Monserrat (Chicago), Carlota Subirós (El paradís oblidat), Àngel Llàcer (El sueño de una noche de verano), Hermann Bonnin (La mà de mico). Ha rebut, entre d’altres, el Premi de la Crítica “Serra d’Or” 2004, el Premi Butaca 2004 a la millor escenografia per Lear, el Premi 2005 de la Generalitat Valenciana a la millor escenografia per Sopa de pollo con cebada, d’A. Wesker, dir. Carme Portaceli. El 2006 ha treballat en els espectacles La Gran Via, de F. Chueca, dir. Helena Pimenta; El amor del ruiseñor, de T. Wertenbaker, dir. Jorge Picó; La buena persona de Se-Zuan, de B. Brecht , dir. Luis Blat; La finestra tancada, d’A. Vila dir. Carme Portaceli.

albert faura
il•luminació

Format a l’Institut del Teatre de Barcelona com a il·luminador. Ha seguit el curs internacional d’il·luminació organitzat pel British Council a Londres. Ha treballat amb directors com Núria Espert, Adolfo Marsillach, Josep Maria Flotats, Nicolas Joel, Rafel Duran, Sergi Belbel, Alfredo Arias, Ferran Madico, Frédérico Alagna, Rosa Novell, Jordi Savall, Josep Mª Mestres, Joan Font, Frederic Amat, José Antonio Gutiérrez, Joan Ollé, Abel Folch, Gilbert Deflo, Marco Antonio Mareli i Bigas Luna, entre d’altres. Ha col·laborat amb escenògrafs destacats, com Ezio Frigerio, Gerardo Vera, Hugo de Ana, Montse Amenós, Marco Antonio Mareli, Jon Berrondo, Frederic Amat, Enric Miralles, i amb els coreògrafs Ramon Oller i Cesc Gelabert. Destaquen entre els seus últims espectacles En Pólvora, d’À.Guimerà, dir. Sergi Belbel; Pels pèls, de P. Pörtner, dir. Abel Folch; Tenesse, versió i direcció Xavier Albertí; Vells temps, de H. Pinter, dir. Rosa Novell; Carnaval de J. Galceran, dir. Sergi Belbel; 15 de T de Teatre; L’home de teatre, de T. Bernhard, dir. dir. Xavier Albertí; Sangre Lunar, de J. Sanchis Sinisterra, dir. Xavier Albertí; Paradís, de J. Galceran, dir. Josep Ma. Mestres; Falses confidències, de P. de Marivaux, dir. Sergi Belbel; Mentiders, d’A. Neilson, dir. Abel Folch; Casa i Jardí, d’Alan Ayckbourn, dir. Ferran Madico; Fi de Partida, de S. Beckett, dir. Rosa Novell; Greus Qüestions, d’E. Mendoza, dir. Rosa Novell. Salt. Ha treballat també en òpera, sota la direcció de Lluís Pasqual, Joan Font, La Fura dels Baus i Comediants, entre d’altres. Ha obtingut el Premi Butaca 2002 per Dissabte, Diumenge i Dilluns, el Premi Butaca 2001 per La Dama Enamorada, el Premi Max 1999 i el Premi de la Crítica de Barcelona 1999 per Faust Versió 3.0 i el Premi de la Crítica de Barcelona 1998 per Maria Rosa. És col·laborador habitual del programa A les tres Teatre de Catalunya Cultura, amb l’espai A l’ombra.

toni martín
ajudant de direcció

Llicenciat en Dramatúrgia i Direcció Escènica per l’Institut del Teatre de Barcelona, ha seguit diversos cursos de dramatúrgia, màscara neutra, interpretació i veu, i un seminari sobre Shakespeare. Ha treballat com a guionista en diverses telemovies, llargmetratges, i també per a ràdio i per a la gala dels Premis Max 2005. És un dels creadors dels Premis Butaca des del 1994, on també ha fet de guionista i presentador a les dotze edicions. És autor de diverses peces teatrals, i també a treballat com a actor i periodista, com a director de la revista Escena la temporada 2003-04 i com a presentador del programa radiofònic Des de la butaca, que s’emet des del 1993. Ha dirigit dos espectacles, Tens por?, d’Isa Fernández el 2001, que va obtenir el Premi de la Crítica a l’Actriu Revelació, i Poemas, canciones y “sombras”, de F. García Lorca, el 2003. Com a ajudant de direcció, ha treballat amb Carme Portaceli a L’agressor, de T. Jonigk, i Retorn al desert, de B-M. Koltès; amb Sergi Belbel a Forasters i a Les falses confidències, de P. Marivaux. El 2002 va fer d’assistent de Lluís Pasqual a Edipo XXI.

roc mateu
so

Format com a tècnic d’il·luminació i de so, des del 1992 ha treballat per a la companyia Tortell Poltrona i també amb Leo Bassi, Johnny Melville i Jango Edwards. Ha col·laborat amb Zotal Teatre, La Fura dels Baus, la Companyia Ganganassos, el Circ Crac, Comediants, la Companyia Galindos i Monti i Cia, entre d’altres. També ha fet de tècnic en diversos concerts i festivals de música, com l’Altaveu, el Primavera Sound i el Sonar, i per a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega i el Teatre Nacional de Catalunya. Ha treballat també als espectacles The full Monty, dir. Mario Gas i The Mass, dir. Joan Ollé. Entre els seus dissenys de so destaquen els espectacles Bernadeta xoc, dir. Magda Puyo; 100 pel 2000 de Comediants a La Pedrera; Sallinger, Cançons delicades i Gènova01, dir. Carme Portaceli; Marina, dir. Xavier Albertí; Zona Zero i La Orestiada, dir. Mario Gas; Cancionero de palacio, dir. Àlex Rigola; Fedra, dir. Joan Ollé; Sarau, de Comediants, i Suite Bufa, dir. Víctor Álvaro. Darrerament ha signat l’espai sonor de L’home de teatre, dir. Xavier Albertí; la banda sonora d’A Electra le sienta bien el luto, dir. Mario Gas, i el disseny de so de Paradís, dir. Josep Maria Mestres.

isidre prunés
vestuari

Escenògraf i figurinista. Destaquen en la seva trajectòria els muntatges El Mikado i Mar i Cel, de la companyia Dagoll Dagom, amb qui ha treballat també en els espectacles Antaviana, Nit de Sant Joan, Glups!, El Mikado, Flor de Nit, Historietes, T’odio amor meu, Pigmalió i Els Pirates; Maria Rosa, d’À. Guimerà dir. Àngel Alonso; Romancero Gitano, dir. Vicente Pradal; Terra Baixa, d’À. Guimerà, dir. Ferran Madico. Ha treballat també amb Adolfo Marsillach (Yo me bajo en la próxima ¿y usted?, Mata Hari, Anselmo B), Joan Ollé (Woyzeck, Antigona, El Contrabaix), Pere Planella (Hamlet, Marat Sade, Mel Salvatge, El 30 d’Abril, Trucades a mitjanit, ¡Tierra!), Carme Portaceli (La Missió, El Parc, Les alegres casades de Windsor, El triunfo del amor), Carles Alberola (Currículum, Spot) i amb El Tricicle (Terrífic). També ha fet cinema i ha realitzat les gales de dues edicions dels Premis Max. Ha obtinguts el Premi Nacional d'Escenografia, el Premi de Cinema de la Generalitat de Catalunya al millor tècnic per Daniya, dir. Carles Mira, el Premio Goya al millor disseny de vestuari per El niño de la luna, dir. Agustí Villaronga, el Premi Max de las Arts Escèniques al millor figurinista per Els pirates.