| |
|
cia. teatre lliure
carles francino
|
|
| |
|
| Es forma a l’estudi Nancy Tuñón,
de Barcelona, on ha seguit cursos amb Néstor Muzo, Esteve Rovira
i Montse Prats. També fa cursos de tècnica vocal a l’escola
Alta Veu. Ha treballat en publicitat, teatre de carrer, i en els muntatges
d’El somni d’una nit d’estiu, de W. Shakespeare, i
La traïció, de H. Pinter, dir. Jordi Olivé. Ha fet
cinema, curtmetratges i llargmetratges com María y Assou, dir.
Sílvia Quer; Gàbies d’or, dir Antoni Ribas; Cleambreak,
dir. Rob Malenfant i Yo soy la Juani, dir. Bigas Luna. És conegut
especialment per la seva participació en les telesèries
El cor de la ciutat i Ventdelplà, de TVC. |
|
| |
|
| maife gil |
|
| |
|
| Nascuda al si d’una família
d’actors, comença la seva activitat teatral de ben jove
a les companyies d’Enric Guitart, Mario Cabré i la Companyia
Maragall del Teatre Romea. Ha treballat amb els directors Luis Escobar
(La vida en un hilo, Eslava 2000), José Osuna (El
tragaluz, El
inocente) Vicenç Lluch (Olvida los tambores, Farsas), Antoni Chic
(La viuda trapella, Batalla de reines), Miguel Narros (La
cocina), Ventura
Pons (Allò que tal vegada s’esdevingué), Francesc
Nel·lo i Fabià Puigserver (El señor Puntila y su
criado Matti), Josep Montanyès (Revolta de bruixes –codirigit
amb Josep Maria de Sagarra–, Maria Stuard, E.R.), Ricard Salvat
(Dones i Catalunya), Pere Puértolas (Dinamita a la
sang), Ricard
Reguant (La luna de Valencia), Artur Trias (La veu humana), Lourdes Barba
(Revolta de bruixes), Antonio Simón (Croades), Enric Flores (Farsa
y licencia de la reina castiza), Calixto Bieito (La casa de
Bernarda Alba), Tamzin Towsend (Això a un fill no se li fa) i Àngel
Alonso (Maria Rosa), i Xavier Pujolràs (La senyora
Klein), entre
d’altres. Amb Lluís Pasqual ha treballat en els muntatges
El buen samaritano (codirigit amb Pere Planella), Les tres
germanes,
Roberto Zucco i Un dels últims vespres de Carnaval. Recentment
ha estat guardonada amb el 33è. Premi Margarida Xirgu. |
|
| |
|
| marta marco |
|
| |
|
| Llicenciada en Interpretació per l’Institut
del Teatre de Barcelona, ha cursat també estudis de dansa contemporània,
dansa clàssica, violoncel i periodisme. En teatre ha treballat
amb Pascal Henry (Els tristos camps d’asfòdels), Ferran
Madico (Terra baixa), Dagoll Dagom (La Perritxola), Sergi Belbel (Teatre
sense animals), Magüi Mira (El censor) i Josep Maria Mestres (23
centímetres, Fashion Feeling Music, Some Explicit
Polaroids, La
filla del mar i Romeo i Julieta). Amb Joan Ollé ha treballat a
Sis personatges en busca d’autor i El malentès. El seu darrer
espectacle al Teatre Lliure han estat Un matrimoni de boston, també sota
la direcció de Josep Maria Mestres. Ha participat, entre d’altres,
en el llargmetratge Soldados de salamina, dir. David Trueba, i en diverses
sèries de televisió, com Psico-express, 16
dobles, Vent
del Pla i, recentment, a Cosas que pasan. El 2001 va obtenir el Premi
Teatre Barcelona a la Millor Actriu i el 2004, el Premi Butaca. |
|
| |
|
| rosa novell |
|
| |
|
| Llicenciada en Literatura Catalana Contemporània
per la Universitat Autònoma de Barcelona de Bellaterra (1976).
Va seguir estudis d’interpretació a l’Institut del
Teatre de Barcelona i seminaris d’interpretació a càrrec
de Carlos Gandolfo, John Strasberg, Konrad Zschiedrich i Bob McAndrew.
El 1974 comença la seva carrera d’actriu, que a partir del
1997 compagina amb la direcció escènica. Des de l’any
2000 ha participat en els muntatges Plaça dels herois,
de Thomas Bernhard, dir. Ariel Garcia Valdés; La noche de
Molly Bloom, adaptació de
José Sanchis Sinisterra del fragment de l’Ulysses de
James Joyce, dir. Lurdes Barba (2000); Unes polaroids explícites,
de Mark Ravenhill, dir. Josep Maria Mestres (2001); Coriolà,
de William Shakespeare, dir. Georges Lavaudant; Fedra de Jean
Racine, dir. Joan Ollé (2002); Zona Zero, de Neil LaBute,
dir. Mario Gas (2003);
Casa i jardí d’Allan Ayckbourne, dir. Ferran Madico
(2005), i Vells Temps, de Harold Pinter, dirigit per ella mateixa
el 2006. En l’àmbit de la direcció, ha signat també durant
aquest període Greus qüestions, d’Eduardo
Mendoza (2004) i Fi de Partida, de Samuel Beckett (2005). Des
del 1985 ha col·laborat també en cinema, sota la direcció de
Jesús Garay,
Bigas Luna, Antoni Ribas, Jaime Camino, Jordi Cadena, Fernando Colomo,
Ventura Pons, Agustí Villaronga, Vicente Aranda, Pedro Olea o
Jaime Chavarri, entre d’altres. El 1988 va ser guardonada amb el
Premi Nacional d’Interpretació de la Generalitat de Catalunya
per La marquesa Rosalinda i per Elsa Schneider, i des de llavors ha obtingut,
entre d’altres, el Premi FAD – Sebastià Guasch d’Interpretació per
Joan Miró, l’amic de les arts (1994); el Premi de la Crítica
a la Millor Interpretació i el Premi d’Interpretació de
l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya per
La senyora Florentina i el seu amor Homer (1995); el Premi de la Crítica
a la Millor Direcció per Olga sola (1999) i a la Millor Interpretació per
La noche de Molly Bloom (2000); el Premi Butaca a la Millor Actriu (2001)
i el Premi CONTINUARÁ a la seva trajectòria (2005). Aquesta
temporada ha presentat al Teatre Lliure una lectura de Sin noticias
de Gurb, d’Eduardo Mendoza. |
|
| |
|