lluís pasqual
Reus, 1951

Llicenciat en Filosofia i Lletres, en l’especialitat de Filologia Catalana, per la Universitat Autònoma de Barcelona, i llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Dirigeix el seu primer espectacle, Roots, d’Arnold Wesker, el 1968. És fundador del Teatre Lliure el 1976. Als 32 anys, el 1983, va ser nomenat director del Centro Dramático Nacional - Teatro María Guerrero de Madrid. El 1990 se’n va a París per dirigir durant sis anys l’Odéon - Théâtre de l’Europe. El 1995/96 va dirigir la Biennal de Teatre de Venècia. Entre el 1997 i el 1999, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, és comissari del Projecte Ciutat del Teatre. Del 1998 fins al 31 de desembre del 2000 va codirigir el Teatre Lliure. L’abril del 2004 entra a formar part del Teatro Arriaga de Bilbao com a assessor artístic, des d’on impulsa el Projecte BAT, un laboratori de formació, col•laboració pedagògica i promoció i creació d’espectacles contemporanis.

direccions escèniques al teatre lliure

Camí de nit, espectacle inaugural del Teatre Lliure el 1976. Leonci i Lena, de G. Büchner, 1977. La vida del Rei Eduard II d’Anglaterra, de C. Marlowe, 1978. Premi Óscar Viva, Long Play, 1983; Premi de l’Espectador i la Crítica, 1984. Les tres germanes, d’A. Txèkhov. Premi de la Crítica Serra d'Or, 1979. El balcó, de J. Genet. Premio Adrià Gual, 1980; Premio Josep Maria de Sagarra de la Diputació de Barcelona, 1982. Primera història d’Esther, de S. Espriu, 1982. Al vostre gust, de W. Shakespeare, 1983. Premi Nacional de Teatre i Dansa, 1984. Un del últims vespres de Carnaval, de C. Goldoni. 1985. Premi de la Societat General d’Autors i Editors; Premi Ciutat de Barcelona, 1985; Premi Serra d'Or, 1986. Lorenzaccio, Lorenzaccio, d'A. de Musset, 1987. Capvespre al jardí, de R. Gomis,1990. Los caminos de Federico, de F. García Lorca,1992. Roberto Zucco, de Bernard-Marie Koltès, 1993. Premio ADE, 1994. Como canta una ciudad de Noviembre a Noviembre, 1998-1999. Tot esperant Godot, de S. Beckett, 1999. Diumenge, de J. Brossa, dins Cantonada Brossa, 1999. Cómo Canta una ciudad de noviembre a noviembre 1997-1998. La nit de les tríbades, d’O. Enquist, reposició segons el muntatge de Fabià Puigserver del 1978, 1999. L’hort del cirerers, d’A. Txèkhov, últim espectacle presentat al Lliure de Gràcia, 2000.

direccions escèniques al centro dramático nacional

La hija del aire, de Calderón de la Barca, 1981. La vida del Rey Eduardo II de Inglaterra, de C. Marlowe, 1983. Madre Coraje y sus hijos, de B. Brecht. Premi Long Play, 1986. El público, de F. García Lorca. Premi de la Crítica Europea, 1986. Comedia sin título, de F. García Lorca, 1989. Haciendo Lorca, Premi Internacional El Cairo, del Ministeri de Cultura d’Egipte; Premi de la Cambra de Comerç de París 1996, entre d’altres.

direccions escèniques a l’odéon-théâtre de l’europe

Luces de Bohemia, de R. del Valle-Inclán, 1984. Tirano Banderas, de R. del Valle-Inclán, 1992. Le chevalier d’Olmedo, de Lope de Vega, 1992. Les estivants, de M. Gorki, 1993. Le livre de Spencer, a partir de C. Marlowe i B. Brecht ,1995.

direccions escèniques amb la companyia núria espert

Una altra Fedra, si us plau, de S. Espriu, 1978. Medea, d’Eurípides, 1981.

direccions escèniques d’òpera

Samson et Dalila, de C. Saint-Saëns, 1981. Falstaff, de G. Verdi, 1983. En gira per Bèlgica (1987), Itàlia (1987) i Holanda (1994). Don Carlo, de G. Verdi, 1985. La Vera Storia, de Luciano Berio. Presentada a París (1985) i a Florència (1986). Il Trittico, de G. Puccini, 1987. Presentat també a Bolonya (1993). Il Turco in Italia, de G. Rossini (1990-1992). Presentat també a Sicília (1995). L’Enlèvement au Sérail, de W. A. Mozart, 1991. Presentat també a Bilbao (1992). La Traviata, de G. Verdi, 1995. Presentat també a Gènova (1995 i 1997). Gianni Schicchi, de G. Puccini, 1996. Boris Godunov, de M. Mússorgski, 1996. Le Comte Ory, d’E. Scribe i C-G. Delestre-Poirson, 2003. Peter Grimes, de B. Britten, 2004. Il Turco en Italia, de G. Rossini, 2004. Gianni Schicchi, de G. Puccini, 2004. Tristan und Isolde, de R. Wagner, 2004. Don Giovanni, de W. A. Mozart, 2004.

altres

Duet per a Violet, de Tom Kempinski, 1982, amb Rosa Maria Sardà. La Tempestad, de W. Shakespeare, Buenos Aires 2000. Esperando a Godot, de S. Beckett. EDIPO XXI, d’Eurípides, Sòfocles, Èsquil i J. Genet, Festival Grec 2002. Mariana Pineda, de F. García Lorca, 2002. La Brisa de la Vida, de David Hare, 2003. Witt, de M. Edson, 2003. Roberto Zucco, de B.M. Koltès, 2005 . Hamlet i La Tempestad, de W. Shakespeare, 2006.

guardons

Premi Nacional de Teatre y Dansa (1984), Chevalier des Arts et des Lettres , atorgat per la República Francesa (1984), Premi Ciutat de Barcelona (1985), Premi de la Generalitat de Catalunya (1988), Premio Nacional de Teatro del Ministerio de Cultura (1991), Premi de la Cambra de Comerç de París, Premi Honorífic de la CIFET del Ministeri de Cultura d’Egipto (1995). Chevalier dans l'Ordre des Arts et des Lettres, atorgat per la República Francesa (1991) i Chevalier de la Légion d'Honneur (1996). Premio de la Comunidad de Madrid 2002.