lluís pasqual
Reus, 1951
Llicenciat en Filosofia i Lletres, en l’especialitat de Filologia
Catalana, per la Universitat Autònoma de Barcelona, i llicenciat
en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de la Diputació de
Barcelona. Dirigeix el seu primer espectacle, Roots, d’Arnold Wesker,
el 1968. És fundador del Teatre Lliure el 1976. Als 32 anys, el
1983, va ser nomenat director del Centro Dramático Nacional -
Teatro María Guerrero de Madrid. El 1990 se’n va a París
per dirigir durant sis anys l’Odéon - Théâtre
de l’Europe. El 1995/96 va dirigir la Biennal de Teatre de Venècia.
Entre el 1997 i el 1999, per encàrrec de l’Ajuntament de
Barcelona, és comissari del Projecte Ciutat del Teatre. Del 1998
fins al 31 de desembre del 2000 va codirigir el Teatre Lliure. L’abril
del 2004 entra a formar part del Teatro Arriaga de Bilbao com a assessor
artístic, des d’on impulsa el Projecte BAT, un laboratori
de formació, col•laboració pedagògica i promoció i
creació d’espectacles contemporanis.
direccions escèniques
al teatre lliure
Camí de nit, espectacle inaugural del Teatre Lliure el 1976.
Leonci i Lena, de G. Büchner, 1977. La vida del Rei
Eduard II d’Anglaterra,
de C. Marlowe, 1978. Premi Óscar Viva, Long Play, 1983; Premi
de l’Espectador i la Crítica, 1984. Les tres germanes,
d’A.
Txèkhov. Premi de la Crítica Serra d'Or, 1979. El
balcó,
de J. Genet. Premio Adrià Gual, 1980; Premio Josep Maria de
Sagarra de la Diputació de Barcelona, 1982. Primera història
d’Esther,
de S. Espriu, 1982. Al vostre gust, de W. Shakespeare, 1983. Premi
Nacional de Teatre i Dansa, 1984. Un del últims vespres de Carnaval,
de C. Goldoni. 1985. Premi de la Societat General d’Autors i
Editors; Premi Ciutat de Barcelona, 1985; Premi Serra d'Or, 1986. Lorenzaccio,
Lorenzaccio, d'A. de Musset, 1987. Capvespre al jardí, de R.
Gomis,1990. Los caminos de Federico, de F. García Lorca,1992.
Roberto Zucco, de Bernard-Marie Koltès, 1993. Premio ADE, 1994.
Como canta una ciudad de Noviembre a Noviembre, 1998-1999. Tot
esperant Godot, de S.
Beckett, 1999. Diumenge, de J. Brossa, dins Cantonada Brossa, 1999.
Cómo
Canta una ciudad de noviembre a noviembre 1997-1998. La nit
de les tríbades,
d’O. Enquist, reposició segons el muntatge de Fabià Puigserver
del 1978, 1999. L’hort del cirerers, d’A. Txèkhov, últim
espectacle presentat al Lliure de Gràcia, 2000.
direccions escèniques
al centro dramático nacional
La hija del aire, de Calderón de la Barca, 1981. La
vida del Rey Eduardo II de Inglaterra, de C. Marlowe, 1983. Madre
Coraje y sus hijos,
de B. Brecht. Premi Long Play, 1986. El público, de
F. García
Lorca. Premi de la Crítica Europea, 1986. Comedia sin título,
de F. García Lorca, 1989. Haciendo Lorca, Premi Internacional
El Cairo, del Ministeri de Cultura d’Egipte; Premi de la Cambra
de Comerç de París 1996, entre d’altres.
direccions
escèniques a l’odéon-théâtre
de l’europe
Luces de Bohemia, de R. del Valle-Inclán, 1984. Tirano
Banderas,
de R. del Valle-Inclán, 1992. Le chevalier d’Olmedo, de
Lope de Vega, 1992. Les estivants, de M. Gorki, 1993. Le
livre de Spencer,
a partir de C. Marlowe i B. Brecht ,1995.
direccions escèniques
amb la companyia núria espert
Una altra Fedra, si us plau, de S. Espriu, 1978. Medea, d’Eurípides,
1981.
direccions escèniques d’òpera
Samson et Dalila, de C. Saint-Saëns, 1981. Falstaff, de G. Verdi,
1983. En gira per Bèlgica (1987), Itàlia (1987) i Holanda
(1994). Don Carlo, de G. Verdi, 1985. La Vera Storia, de Luciano Berio.
Presentada a París (1985) i a Florència (1986). Il
Trittico,
de G. Puccini, 1987. Presentat també a Bolonya (1993). Il
Turco in Italia, de G. Rossini (1990-1992). Presentat també a Sicília
(1995). L’Enlèvement au Sérail, de W. A. Mozart,
1991. Presentat també a Bilbao (1992). La Traviata, de G. Verdi,
1995. Presentat també a Gènova (1995 i 1997). Gianni
Schicchi, de G. Puccini, 1996. Boris Godunov, de M. Mússorgski,
1996. Le Comte Ory, d’E. Scribe i C-G. Delestre-Poirson, 2003.
Peter Grimes, de B. Britten, 2004. Il Turco en Italia, de G. Rossini,
2004. Gianni
Schicchi, de G. Puccini, 2004. Tristan und Isolde, de R. Wagner, 2004.
Don Giovanni, de W. A. Mozart, 2004.
altres
Duet per a Violet, de Tom Kempinski, 1982, amb Rosa Maria Sardà.
La Tempestad, de W. Shakespeare, Buenos Aires 2000. Esperando
a Godot,
de S. Beckett. EDIPO XXI, d’Eurípides, Sòfocles, Èsquil
i J. Genet, Festival Grec 2002. Mariana Pineda, de F. García
Lorca, 2002. La Brisa de la Vida, de David Hare, 2003. Witt, de M.
Edson, 2003.
Roberto Zucco, de B.M. Koltès, 2005 . Hamlet i La
Tempestad, de W. Shakespeare, 2006.
guardons
Premi Nacional de Teatre y Dansa (1984), Chevalier des Arts et des
Lettres , atorgat per la República Francesa (1984), Premi Ciutat de Barcelona
(1985), Premi de la Generalitat de Catalunya (1988), Premio Nacional
de Teatro del Ministerio de Cultura (1991), Premi de la Cambra de Comerç de
París, Premi Honorífic de la CIFET del Ministeri de Cultura
d’Egipto (1995). Chevalier dans l'Ordre des Arts et des Lettres,
atorgat per la República Francesa (1991) i Chevalier de la Légion
d'Honneur (1996). Premio de la Comunidad de Madrid 2002.
|
|