no fa gaire temps...

No fa gaire temps, un mòbil era un aparell semblant a un sabatot amb plataforma i amb una llarga i gruixuda antena, i les poquíssimes persones que en tenien, generalment executius de multinacionals, eren objecte d’admiració, burla i enveja mal païda. Des de fa poc temps, el mòbil és un aparell cada vegada més petit i lleuger, sense antena visible, i ara són poquíssimes, i raríssimes, les persones que no en tenen. Per acabar-ho d’adobar, poquíssimes són també les persones que en tenen i que podrien prescindir-ne.

No fa gaire temps, el terror era un concepte que associàvem a pel·lícules i a novel•les de gènere. Des de fa poc temps, el terror, associat a una paraula de moda, “global”, ha deixat de pertànyer al món de la ficció i ens assetja per les cantonades, a tot arreu. I, encara pitjor, enlloc en concret.

No fa gaire temps, hi havia comèdies, drames i tragèdies. Últimament, només sembla que hi hagi barreges. O patetisme.

A Mòbil, quatre personatges volen tallar els fils que els uneixen al pitjor de les seves vides. Però en un món tecnològicament avançat, els fils ja no són visibles. ¿Com es talla un cable que no es veu, i que ni tan sols sabem si existeix?