sergi belbel
Terrassa, 1963

Autor, director i traductor teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa per la Universitat Autònoma de Barcelona, 1986. Membre fundador de l’Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona des de 1988. Membre del consell d’assessorament artístic del TNC des de 1998. Coordinador del Projecte T6 de creació textual contemporània del TNC. Director del TNC a partir de 2006/2007.

obres

Calidoscopis i fars d’avui, 1985. La nit del Cigne, 1986. Dins la seva memòria, 1986 (no estrenada). Minim.mal Show (amb Miquel Górriz), 1987. Elsa Schneider, 1987. Òpera, 1988. En companyia d’abisme, 1988. L’ajudant i Tercet, 1988. Tàlem, 1989. Carícies, 1991. Després de la pluja, 1993. Morir, 1994. Ramon (dins Homes!), 1994. La boca cerrada (dins Por mis muertos), 1996. Al mateix lloc, 1996 (inèdita). Sóc Lletja (amb Jordi Sánchez), 1997. La sang, 1998. El temps de Planck, 1999. Això no és vida (amb Albert Espinosa i David Plana, per a T de Teatre), 2003. Forasters, 2003.

traduccions

Fedra, de Racine. L’augment, de Georges Perec. Combat de negre i de gossos, Combate de negro y de perros, En la soledad de los campos de algodón, En la solitud dels camps de cotó, La nit just abans dels boscos, Tabataba i altres textos, Moll Oest i Muelle Oeste, de Bernard-Marie Koltès. L’hostalera, de Goldoni (amb Núria Furió). L’avar, de Molière. Rumors, de Neil Simon. Fragments d’una carta de comiat llegits per geòlegs, de Normand Chaurette. Vindrà algú, de Jon Fosse (amb Anne-Lise Cloetta). Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo de Filippo. Teatre sense animals, de Jean-Michel Ribes.

traduccions i estrenes a l’estranger

Elsa Schneider: estrenada a França. En companyia d’abisme: estrenada a Alemanya, traducció a l’anglès. Carícies: estrenada a Argentina, Colòmbia, Uruguai, Portugal, França, Itàlia, Alemanya (3 produccions), Eslovènia, Dinamarca, Bèlgica (flamenc), Canadà (anglès), Brasil, Nova York (International Fringe Festival), Polònia. Traduccions sense estrenar: rus, suec. Tàlem: estrenada a França, Portugal, Bèlgica, Alemanya, Holanda, Àustria, Regne Unit (Londres), Uruguai. Després de la pluja: estrenada a Portugal, Regne Unit (Londres), Alemanya (més de 15 produccions), Àustria, Suïssa, Noruega, Argentina, Suècia, França (2 produccions: Montpeller, París), Dinamarca, Bèlgica (2 produccions: francès i flamenc), Holanda, Mèxic, Itàlia, Estats Units (Nova York), Eslovènia, Grècia, Polònia, Luxemburg, Canadà, Brasil, Islàndia, Croàcia, Xipre, Hongria. Morir: estrenada a Finlàndia, Suècia, Alemanya, Japó i Dinamarca (març 2003). Traduccions sense estrenar: italià, francès. Sóc lletja: estrenada a Portugal, Dinamarca, Suècia i Noruega. La sang: estrenada a Bèlgica (flamenc), Àustria, Colòmbia, França, Suècia, Alemanya, Polònia, Uruguai, Xile. Traduccions sense estrenar: anglès, suec. El temps de Planck: estrenada a Alemanya (Frankfurt, maig de 2002) i a Àustria (Burgtheater de Viena, abril de 2003).

televisió

adaptació dramàtica i guió de la telenovel·la Secrets de família (argument de Ma. Mercè Roca), Televisió de Catalunya, 1995. Argument i guió de la sèrie Ivern, per a Televisió de Catalunya, 1996-2001 (publicat a l’editorial Empúries, col·lecció Narrativa, Barcelona, 2002). Guió de Nissaga: l’herència, per a Televisió de Catalunya, 1999. Autor de Después de la lluvia, Estudio 1 de TVE, 2000.

cinema

Carícies, de Ventura Pons. Col·laboració en el guió, basat en la seva pròpia obra, 1997. Morir (o no), amb guió i direcció de Ventura Pons, basat en la seva obra Morir, 1999.

direccions de textos propis

Minim.mal Show, 1987. Òpera, 1989. En companyia d’abisme, 1989. Tàlem, 1990. Carícies, 1992. Després de la pluja, 1993. Homes! 1994. Después de la lluvia, 1996. Sóc Lletja, 1997. Morir, 1998. El temps de Planck, 2000.

direccions d’altres autors

L’augment, de Georges Perec, 1986 i 1994. Pervertimento, de J. Sanchis Sinisterra, 1987. Passos, de Samuel Beckett, 1987. La fageda, de Josep M. Benet i Jornet, 1989. Desig, de Josep M. Benet i Jornet, 1991. La filla del mar, d’Àngel Guimerà, 1992. Colometa la gitana i Qui... compra maduixes, d’Emili Vilanova, 1993. El mercader de Venècia, de William Shakespeare, 1994. L’hostalera, de Goldoni, 1995. L’avar, de Molière, 1996. Testament, de Josep M. Benet i Jornet, 1997. Rumors, de Neil Simon, 1999. El criptograma, de David Mamet, 1999. L’estiueig (Trilogia della Villegiatura), de Goldoni, 1999. Fragments d’una carta de comiat llegits per geòlegs, de Normand Chaurette, 2000. El alcalde de Zalamea, de Calderón de la Barca, 2000. La dona incompleta, de David Plana, 2001. Madre (el drama padre), de Jardiel Poncela. Muelle Oeste / Moll Oest, de Bernard-Marie Koltès, 2002. Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo De Filippo, 2002. L’habitació del nen, de Josep M. Benet i Jornet (2003). El mètode Grönholm, de Jordi Galceran (2003). Primera plana, de Hecht i MacArthur (2003). Teatre sense animals, de Jean-Michel Ribes (2004). Dirigeix la cerimònia dels VIII Premis Max de les Arts Escèniques, celebrada el 14 de març de 2005 al Teatro Auditorio de Guadalajara. Les falses confidències, de Pierre de Marivaux, 2005. 15 de T de Teatre. 2006. Carnaval de Jordi Galceran, 2006.

direccions escèniques d’òpera

Il Viaggio a Reims, de G. Rossini. Direcció musical: Jesús López Cobos. Gran Teatre del Liceu, març de 2003.

premis

Premio Marqués de Bradomín 1986, per Calidoscopis. Premi Ciutat de Granollers 1987, per Dins la seva memòria. Premi Nacional Ignasi Iglésias 1987, per Elsa Schneider. Premi de la Crítica 1991 a la millor direcció, per Desig. Premio Ojo Crítico de RNE, 1992. Premi Nacional de Literatura Dramàtica de la Generalitat de Catalunya 1993-95, per Després de la pluja. Premi Serra d’Or 1994, per Després de la pluja. Premi Born de Teatre, 1995, per Morir. Premio Ercilla de Teatro a la «mejor labor teatral», 1996. Premi Butaca 1996 a la millor direcció per L’hostalera. Premi «Els millors de 1997» de Tarragona, a la millor direcció per L’avar. Premio Meliá Parque 1997 al millor autor per Después de la lluvia. Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura 1996, per Morir. Premi «Els millors de 1997» de Tarragona a la millor direcció teatral per L’avar, de Molière. Premi Molière 1999 a la millor obra còmica de la temporada per Après la pluie (Després de la pluja) en la producció del Théâtre de Poche Montparnasse de París (1998-99). Premi Nacional de Teatre 2000 de la Generalitat de Catalunya per la direcció de L’estiueig de Goldoni (TNC, 1999). Premi de la Crítica Serra d’Or 2002 al millor muntatge teatral per La dona incompleta. Premi Max de les Arts Escèniques 2002 a la projecció internacional per Després de la pluja. Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques 2003 per la dramatúrgia i direcció de Dissabte, diumenge i dilluns de De Filippo (TNC, 2002). Premi Butaca 2003 a la millor direcció i al millor muntatge teatral per Dissabte, diumenge i dilluns (TNC, 2003). Premi Teatre BCN 2003 a la millor direcció de la temporada per Primera plana (TNC, 2003). Premi «Els millors de 2003» de Tarragona a la millor direcció teatral per L’habitació del nen, de Benet i Jornet. Premi TeatreBCN 2005 a la millor direcció per El mètode Grönholm.