fil de memòria

Gabriel Ferrater va morir a Sant Cugat el 27 d’abril de 1972. Anava a complir cinquanta anys (havia nascut a Reus el 20 de maig de 1922) i era un punt de referència obligada dins l’àmbit de la producció poètica i també dins l’espai de la reflexió intel·lectual. Poeta, lingüista, traductor i assagista en camps diversos de la cultura, la seva obra revela, encara avui, una de les intel•ligències més brillants i fructíferes del pensament crític i creatiu del segle XX. La seva poesia representa una inflexió significativa dins la tradició de les lletres catalanes i participa del formalisme expressionista que va caracteritzar majoritàriament la poesia europea de la segona meitat del segle. Precisa i brillant, la poesia de Gabriel Ferrater ens proposa un diàleg amb la realitat complexa i enigmàtica de les relacions humanes. Una poesia profundament subjectiva, personal i patètica que aconsegueix teixir una intriga que implica el lector i el porta cap a uns nivells de reflexió morals i sentimentals difícils d’oblidar.