fa més de deu anys |
|
| «Vaig néixer
a Reus, el 20 de maig del 22. Els altres fets de la meva vida són de més incerta descripció i més difícils de datar. M’agrada la ginebra amb gel, la pintura de Rembrandt, els turmells joves i el silenci. Detesto les cases on fa fred i les ideologies.» (Gabriel Ferrater, Papers, cartes, paraules, p. 17. Ed. Quaderns Crema). |
|
| Amb Miquel Gòrriz vam presentar durant
el Festival Grec del 1996 l’espectacle Fil de memòria,
una lectura de catorze poemes de Gabriel Ferrater encàrrec del
llavors director del festival Xavier Albertí. Passats una mica més de deu anys, em torno a enfrontar amb aquest retrat personal i literari del qui està considerat com el principal renovador de la poesia catalana de postguerra, juntament amb Joan Vinyoli. Un espectacle de contrastos basat en una poètica de la claredat i el misteri, amb una visió de la felicitat des de la tristesa, moral però no moralista. Un espectacle d’uns poemes que, amb el pas dels anys, creixen amb un mateix i es converteixen en una companyia reconfortant. A l’espectacle original comptàvem amb una banda sonora dels compositors predilectes de Ferrater, com Frederic Mompou o Henry Purcell, i un plantejament plàstic amb projeccions d’imatges pictòriques. Aquesta vegada, l’Eugeni Roig dóna la seva versió particular d’aquesta banda sonora amb un joc poètic al servei d’una de les figures literàries que han deixat més petja en la cultura catalana de la segona meitat del segle XX. |
|
| pere arquillué | |
|  |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
sala
fabià puigserver
