| |
|
el meu equip artístic
per roger bernat
|
|
| |
|
| vero araúzo |
|
| Actriu. (Madrid, 1974). La vaig trobar darrera
la barra d’un bar en un carreró negat de pixarades. No em
feia gens de cas. Un dia em va convidar a casa seva a dinar. Les parets
pintades de vermell estaven cobertes de fotos arrancades de revistes
on posaven xulos de grans polles. Vam menjar alguna cosa que no recordo
però que era molt bona. Ens en vam anar al llit, em vaig agenollar
davant del seu sexe, el vaig ensumar i em va recordar el pernil dolç.
Mai havia pensat que les polles feien olor. L’hi vaig xupar i després
la vaig penetrar fins que ens vam escórrer. A la nit vam anar
a una discoteca hip-hop i vam ballar molt. Jo tenia els ulls tancats
però m’imaginava la cara dels nois de gorres dels New York
Yankees. |
|
| |
|
| margalida riera |
|
| Actriu. (Palma, 1983). No venia mai a classe
però em va demanar assistir als assaigs de Das Paradies Experiment.
Li vaig dir que si volia ser a l’obra hauria de treballar i que
jo l’explotaria. S’encarregava d’estar en contacte
amb la gent del Lliure, de comprar les cerveses i els ganxitos per a
l’assaig i un dia va portar una ensaïmada. Després
es va posar a fer d’actriu. Crec que deu tenir uns pits molt bonics. |
|
| |
|
| max glaenzel i estel cristià |
|
| Escenògrafs. Els tenia vistos del
barri. els encanta anar a mercadillos de vell, com a mi. I em porten
a hangars de venda de moqueta al Vallès on hi trobem coses i persones
tan boniques que mereixen que es faci un espectacle només per
poder-les observar. Els vaig demanar que fessin l’escenografia
d’Amnèsia de Fuga i va funcionar. Els vaig demanar que fessin
dues vegades la de Tot és perfecte i van funcionar. Vaja, que
ens entenem. |
|
| |
|
| roger bernat |
|
Director. (Barcelona, 1968). Una tarda de
1993 la meva nòvia em va dir que havia d’estudiar teatre.
Així ho vaig fer.
|
|
| |
|
espai
lliure
