caryl churchill
Londres, 1938

Filla d’un dibuixant de vinyetes polítiques i d’una model, a causa de la segona Guerra Mundial es trasllada, als onze anys, a Montréal (Canadà), on hi viu durant set anys. El 1956, torna a Anglaterra per estudiar al Lady Margaret Hall de la Universitat d’Oxford. El 1958 estrena Downstairs, la seva primera obra, amb la qual guanya un premi del Sunday Times National Union of Students Drama Festival. En acabar els estudis es casa i es dedica a la vida familiar. Continua, però, la seva activitat escrivint per a la RRC Radio. Destaquen d’aquest període les peces The Ants (1962), Lovesick (1967) i Abortive (1971). El 1972 fa una versió televisada de The Judge's Wife també per a la BBC, i estrena la seva primera producció teatral professional, Owners, al Royal Court Theatre de Londres, d’on serà dramaturga resident el curs 1974-75.

Els anys 70 i 80 treballa amb grups de renom com Joint Stock o Monstruous Regiment, i el gruix de la seva obra comprèn Light Shining in Buckinghamshire (1976), The After Dinner Joke (1978), per a la televisió, Cloud Nine (1979), Crimes (1982), també per a la televisió, Fen (1983) i A Mouthful of Birds (1986), escrita amb David Lan. Three More Sleepless Nights s’estrena al Soho Poly de Londres el 1980. El 1982 torna al Royal Court amb Top Girls, en un muntatge dirigit per Max Stafford-Clark, que salta al Joseph Papp's Public Theatre de Nova York l’any següent. Segueixen altres muntatges, com Serious Money (Royal Court, 1987), que rep l’Evening Standard Award a la Millor Comèdia de l’Any i el Laurence Olivier/BBC Award a la Millor Obra Nova.

En endavant escriu per a l’escena Mad Forest (1990), després d’una visita a Romania, i The Skriker (1994). El 2000 estrena també al Royal Court Far Away, dirigida per Stephen Daldry, i l’any següent publica una nova traducció de Thyestes (2001), de Sèneca. Signa també una nova versió d’Un somni d’A. Strindberg, que es va estrenar al National Theatre el 2005. La seva última obra, Drunk enough to say I love you?, dirigida per James MacDonald, s’ha estrenat al Royal Court el mes de desembre passat.

obra editada

Owners. Methuen, 1973.
Light Shining in Buckinghamshire. Pluto Press, 1978.
Traps. Pluto Press, 1978.
Vinegar Tom. TQ Publications, 1978.
Cloud Nine. Pluto Press, 1979.
Top Girls. Methuen, 1982.
Fen. Methuen, 1983.
Softcops. Methuen, 1984.
Plays 1 (Owners; Traps; Vinegar Tom; Light Shining in Buckinghamshire; Cloud Nine). Methuen, 1985.
Plays by Women Volume 4 (Objections to Sex and Violence). Methuen, 1985.
A Mouthful of Birds (amb David Lan). Methuen, 1986.
Serious Money. Methuen, 1987.
Ice Cream. Nick Hern Books, 1989.
Churchill: Shorts (peces curtes). Nick Hern Books, 1990.
Mad Forest: a Play from Romania. Nick Hern Books, 1990.
Plays 2 (Softcops; Top Girls; Fen; Serious Money). Methuen, 1990.
Lives of the Great Poisoners. Methuen, 1993.
The Skriker. Nick Hern Books, 1994.
Blue Heart. Nick Hern Books, 1997.
Hotel. Nick Hern Books, 1997.
Plays 3 (A Mouthful of Birds; Icecream; Mad Forest; Lives of the Great Poisoners; The Skriker; Thyestes). Nick Hern Books, 1998.
This Is A Chair. Nick Hern Books, 1999.
Far Away. Nick Hern Books, 2000.
Thyestes. (versió). Nick Hern Books, 2001.
A Number. Nick Hern Books, 2002.
A Dream Play (a partir de la peça d’A. Strindberg). Nick Hern Books, 2005.

premis

1958 Sunday Times/National Union of Students Drama Festival Award per Downstairs
1961 Richard Hillary Memorial Prize
1981 Obie Award for Playwriting per Cloud Nine
1982 Obie Award for Playwriting per Top Girls
1983 Susan Smith Blackburn Prize per Top Girls
1984 Susan Smith Blackburn Prize per Fen
1987 Evening Standard Award for Best Comedy of the Year per Serious Money
1987 Obie Award for Best New Play per Serious Money
1987 Susan Smith Blackburn Prize per Serious Money
1988 Laurence Olivier/BBC Award for Best New Play per Serious Money
2001 Obie Sustained Achievement Award