teatre lliure

l’equip artístic

toni jodar
assistent coreògraf i ballarí

Performer, ballarí, assistent. Col•labora amb Gelabert-Azzopardi entre el 1989 i el 1996). Una de les seves particularitats són les intervencions com a performer en espectacles dirigits per Albert Vidal, Carles Santos, Jerome Savary, Magda Puyo i Marta Carrasco, Joan Baixas i Jordi Sabatés. També ha treballat amb les companyies Lanònima Imperial, Dagoll Dagom, Comediants i La Fura dels Baus. Des del 2000 és coreògraf de la Companyia Carles Santos. Compagina la seva activitat amb espectacles d’acció-parlada com Toni Jodar, Explica: la dansa en 50’, pel qual rep una Menció Especial del Premi Ciutat de Barcelona 2002 i el Premi de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya 2006. Col·labora amb el Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona. Ha fet de narrador en el concert Orquestra per a joves de B. Britten i ha coreografiat Metàl·lics, per a l’Spanish Brass Luur Metalls. Ha fet la direcció escènica d’El Poble de Vent i de Fusta.

francisco lópez
compositor

Francisco López és reconegut internacionalment com una de les figures de l’escena de música experimental. La seva experiència en l’àmbit de la creació sonora i del treball amb enregistraments ambientals abasta un període de 25 anys, durant els quals ha desenvolupat un univers sonor personal i iconoclasta. Es basa en una escolta profunda del món, en destruir barreres entre ambients sonors naturals i industrials, moure’s amb passió des dels límits de la percepció fins als abismes de potència sònica, proposant una escolta cega i transcendental, alliberada dels imperatius del coneixement i oberta a l’expansió sensorial i espiritual. Ha fet centenars de concerts i projectes amb enregistrament de camp i instal•lacions sonores en 50 països dels cinc continents. El seu extens catàleg de peces sonores (amb col•laboracions en directe i en estudi amb més de 100 artistes internacionals) ha estat editat per més de 150 companyies discogràfiques d’arreu del món i ha rebut dues vegades la menció honorífica del festival Ars Electronica.

baltasar patiño
espai escènic / il•luminació

De formació autodidacta, fa la seva activitat professional a Compostela des de l’any 1982. El 1986 crea la companyia Matarile Teatro, de la qual és cofundador, i des de llavors n’és el creador de l’espai escènic, la il•luminació i el disseny gràfic de tots els espectacles, i intervé de manera decisiva en el procés de creació. El 1993 posa en marxa, juntament amb altres membres de la companyia, el Teatro Galán, on exerceix com a director, coordinador tècnic i dissenyador gràfic. És director tècnic del festival En Pé de Pedra, de Santiago de Compostel•la. Ha col•laborat amb companyies de teatre i dansa, entre les quals hi ha les d’Andrés Corchero-Rosa Muñoz, Provisional Danza, Cambaleo Teatro, Centro Dramático Galego, Diez & Diez, Teatro do Atlántico, Ultramarinos de Lucas, Compañía Sapristi, Centro Dramático Nacional. Ha rebut nombrosos premis com a escenògraf i il•luminador a Galícia i imparteix habitualment cursos sobre la seva visió personal de la relació entre l’espai i la llum. Com a membre de Matarile, els seus treballs s’han mostrat als EUA, l’antiga Iugoslàvia, França, Anglaterra, Portugal, Itàlia i Alemanya. El 2003 comença la seva col•laboració amb Gelabert-Azzopardi il·luminant 8421… / Viene regando flores desde La Habana a Morón.

paco periñan
imatges

Titulat en direcció per l’Escola Oficial de Cinema Francès (IDHEC) de París i llicenciat en cinematografia i mitjans audiovisuals per la Universitat de Vincennes (París). Professor d’imatge, durant anys ha combinat la didàctica de la imatge amb la dedicació professional al cine. Com a guionista i director, va començar amb el migmetratge Larga noche (1977), presentat al Festival Internacional de Cine de Sant Sebastià. Posteriorment, el curtmetratge Ana manuscrito (1980) rep la distinció d’Especial Qualitat del Ministeri de Cultura i representa Espanya al Festival de Cine de Berlín. El seu primer llargmetratge, Contra el viento (1990) obté dues nominacions als premis Goya: director novell i actriu de repartiment. Des de l’inici de la carrera, ha fet de primer ajudant de direcció en diversos llargmetratges. Un dels darrers ha estat El camino de los ingleses (2006), dirigit per Antonio Banderas.

borja ramos
compositor

El seu treball com a compositor s’ha desenvolupat principalment al voltant de la dansa contemporània: ha compost música per a espectacles de Damián Muñoz, 10 & 10 Danza, Ballet de Víctor Ullate, German Jauregi (companyia Última Vez), Idoia Zabaleta (Moaré Danza), Larumbe Danza, Blanca Arrieta i Matxalen Bilbao, entre d’altres. Per al cine ha compost, juntament amb Bingen Mendizabal, les bandes sonores de Frágil, de Juanma Bajo Ulloa, i Nos miran, de Norberto López Amado. També per a Mendizabal ha fet les seccions electròniques de les bandes sonores de Kamchatka, de Marcelo Piñeiro, El arte de morir, d’Álvaro Fernández-Armero, i Skin Deep, de Sacha Parisot. Últimament treballa amb l’acoblament d’Espacio Sinkro i amb el grup d’improvisació Kautuksi, i també col·labora habitualment amb el saxofonista Josetxo Silguero.

julia de la rosa
imatges

Resideix durant 10 anys a Londres, on fa intercanvi i recerca de joguines antigues i objectes insòlits. Organitza «Smell’s Exhibition», primera exposició creativa d’olors. A París inicia les primeres passes en publicitat i treballa deu anys d’ajudant de direcció al costat de realitzadors de mig món. Posteriorment treballa a Madrid com a directora realitzadora de publicitat i crea més de dos-cents anuncis. Ha fet treballs per a França, Itàlia, Portugal, Suècia, Holanda, Estats Units… Va pel món amb una càmera disparant fotos ràpides, sensacions instantànies, imatges que conserva i que de vegades li agrada de compartir.

catou verdier
vestuari

Després d'una carrera d'arts plàstiques a Aix en Provence, França, arriba a Catalunya de la mà de Comediants amb qui col·labora durant 15 anys i fa gires per tot el món, realitzant treballs de pirotècnia, vestuari i escenografia, Col·labora també amb El Tricicle, Dagoll Dagom i La Cubana. Escapades operístiques amb la Fura dels Baus: l'Atlàntida i el Martiri de Sant Sebastià. Per la Triennale del Rurh: La flauta màgica. Figurinisme per a TV, La memòria dels cargols i El mirall trencat per a TV3. Figurinisme per a cine: Arachnid, Dagon, Reanimator 3, amb Filmax (Fantastic Factory). L’any 2003 dissenya el vestuari de 8421...per Gelabert-Azzopardi

òscar vilarroya
científic

Llicenciat en medicina i doctor en filosofia i ciència cognitiva. Actualment és director de la Unitat de Recerca en Neurociència Cognitiva, un centre de la Universitat Autònoma de Barcelona, i director de la Càtedra El cervell social. És també professor associat del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Autor de La disolución de la mente (Tusquets 2002), aparegut també en anglès The Dissolution of Mind (Rodopi 2002) i de Paraula de robot (Bromera, 2003) guanyador del Premi Europeu de Divulgació Científica 2002. Guionista del documental Bajo la piel del conflicto, guanyador del premi al millor documental Humanístic-social de la Bienal de Ronda 2004. Autor de l’obra de teatre De botxins i gots d’aigua, guanyadora del Premi Micalet 2002 de teatre, i de la novel·la d’intriga Joc net, guanyadora del Ferran Canyameres 2004.