dll dm dx dj dv ds dg dll dm dx dj dv ds dg dll dm dx dj dv ds dg dll dm dx dj dv ds dg dll dm dx dj dv ds dg dll  

  MARÇ 2007                                     16 17                                  
  HORARIS a les 21 h.
  Tragedia Endogonidia. BR.#04 Bruxelles/Brussel de r.castelluccidirecció r.castellucci / c. guidis.f.puigserver
 
 
   
Socìetas Raffaello Sanzio
   

socìetas raffaello sanzio

Companyia fundada el 1981 a Cesena (Itàlia) pel director Romeo Castellucci, la dramaturga Chiara Guidi i l’escriptora Claudia Castellucci i que compta amb nombrosos col•laboradors. Han treballat estretament amb les arts plàstiques, especialment amb la pintura, fent exposicions. Però sobretot s’han centrat en la creació d’espectacles concebuts i dirigits per Romeo Castellucci, que al principi plantejaven un nou tractament del teatre infantil, basat en l’estructura i els continguts de la faula, i portaven a l’experimentació de formes noves per a l’escola de nens i joves. Tots els seus espectacles conceben el teatre com un art que busca una comunicació directa amb els sentits i amb la ment, per crear un sistema de forces. Després dels primers espectacles, d’entre els quals destaca Santa Sofia-Teatro Khmer (1986), la temàtica se centrarà en els cicles mítics de la Mesopotàmia i d’Egipte amb La discesa di Inanna (1989), Gilgamesh (1990) i Iside e Osiride (1991). El 1992 es produeix un gir en la seva trajectòria: l’aproximació a l’univers shakespearià amb Amleto. La veemente esteriorità della morte di un mollusc. Continuaran aprofundint en el cicle tràgic amb l’Orestea (una commedia organica?) (1995) d’Èsquil i Giulio Cesare (1997) de Shakespeare. Dues produccions del 1999 comencen a marcar un altre via, que culminarà el 2000 amb Il Combattimento: el concert per a veus i instruments sonors Voyage au bout de la nuit, de Louis Ferdinand Céline, i Genesi, from the museum of sleep, del mateix Castellucci. Il Combattimento va ser un experiment musical a partir de l’òpera de Claudio Monteverdi, combinada amb el treball del compositor contemporani Scott Gibbons, que des de llavors s’ha convertit en l’ànima musical de la companyia. El 2001 es comença a gestar el projecte de la Tragedia Endogonidia, un intent de repensar la tragèdia clàssica i proporcionar noves imatges i nous mites, canviant un dels seus principis últims, la mortalitat de l’heroi, per un mecanisme d’immortalitat que va més enllà dels individus i que provoca l’escissió contínua. El projecte inclou també a hores d’ara un cicle fílmic amb el mateix nom, un llibre, Epitaph, amb textos i fotos de Romeo Castellucci i un diari dels gira de la companyia titulat Idioma, Clima, Crono.