jürgen gosch
(Cottus, 1943)

Entre 1962 i 1964 estudia a l’Escola d’Art Dramàtic del Berlín Oriental. La seva primera feina com a actor el porta al Theater Parchim de Mecklemburg. Entre el 1967 i el 1970 el contracta el Theater Potsdam, on debuta com a director. Cridat per Fritz Marquardt, entra a la Volksbühne, al Berlín oriental, on estrena el 1978 un Büchner, Leonce und Lena (Leonci i Lena), molt crític amb el sistema, que es va veure obligat a suspendre les representacions. Ja instal·lat a l’Alemanya occidental, dirigeix algunes peces al teatre nacional de Hannover i al Theater Bremen.

Al 1984 li arriba el primer gran èxit amb Ödipus (Èdip), de Sòfocles, a la Schauspielhaus de Colònia, que obté el 1985 el Premi de Teatre Europeu a la Biennale di Teatro de Venècia. El 1984 és nomenat director del Thalia Theater d’Hamburg, sota la direcció general de Jürgen Flimm. El 1987 signa la seva primera òpera i el 1988 entra a formar part de l’equip de direcció artística de la Schaubühne am Lehniner Platz de Berlín. A partir del 1989 torna a l’activitat independent i treballa en diversos teatres d’Alemanya, com la Schauspielhaus de Bochum i el Schauspiel de Frankfurt del Main. El 1993 entra al Deutsches Theater de Berlín, sota la direcció general de Thomas Langhoff, fins al 1999. Des de llavors treballa periòdicament a la Schauspielhaus de Düsseldorf i al Deutsches Theater d’Hamburg. Des de 1984 els seus espectacles han estat presents regularment al festival Berliner Theatretreffen, que reuneix a Berlín els millors espectacles alemanys de l’any. Entre els seus èxits més recents destaquen el 2004 la posada en escena de Sommergäste (Els estiuejants), de Maksim Gorki, per la qual va obtenir el premi de Director de l’Any de la revista Theater heute. A continuació, el mateix any, estrena Wer hat Angst vor Virginia Woolf? (Qui té por de Virginia Woolf?) d’Edward Albee, i aquest Macbeth, de W. Shakespeare, la seva sisena producció amb el Düsseldorfer Schauspielhaus, que va provocar un gran escàndol. Arran d’aquesta posada en escena es va engegar una discussió sobre la representació de la violència al teatre, similar a la que es va donar en el cas de Botho Strauss i Luc Bondy per la seva versió de Titus Andrònic, presentada la mateixa temporada a París. Gösch ja havia protagonitzat polèmiques amb els seus muntatges en algun altre muntatge, i especialment amb la presentació a Holanda de Tristan und Isolde, de Richard Wagner per a De Nederlandse Opera, el 1987.

direccions d’escena
(selecció)

2006
Die Frau von früher, de Roland Schimmelpfennig. Schauspiel Colònia.
Unten, de Maksim Gorki. Deutsches Schauspielhaus, Hamburg.
Auf der Greifswalder Straße, de Roland Schimmelpfennig. Deutsches Theater, Berlín.

2005
Der Kirschgarten, d’Anton Txèckhov. Schauspielhaus, Zuric.
Macbeth, de William Shakespeare. Schauspielhaus, Düsseldorf - Berliner Theatertreffen.
Drei Schwestern, d’Anton Txèckhov. Schauspiel Hannover.
Ein Spanisches Stück, de Yasmina Reza. Deutsches Schauspielhaus, Hamburg.

2004
Wer hat Angst vor Virginia Woolf, d’Edward Albee. Deutsches Theater Berlín - Berliner Theatertreffen.
Peer Gynt, de Henrik Ibsen. Schauspielhaus Bochum.
Der zerbrochne Krug, de Heinrich von Kleist. Deutsches Schauspielhaus Hamburg.
Sommergäste, de Maksim Gorki. Schauspielhaus Düsseldorf - Berliner Theatertreffen.

2003
Wie es euch gefällt, de William Shakespeare. Deutsches Schauspielhaus Hamburg.

2002
Vorher / Nachher, de Roland Schimmelpfennig. Deutsches Schauspielhaus Hamburg.

2001
Da kommt noch wer, de Jon Fosse. Schauspielhaus Düsseldorf.
Push up 1-3, de Roland Schimmelpfennig. Deutsches Schauspielhaus Hamburg.

2000
Das Käthchen von Heilbronn, de Heinrich von Kleist. Schauspielhaus Düsseldorf.
Der Name, de Jon Fosse. Schauspielhaus Düsseldorf.

1997
Zurüstungen für die Unsterblichkeit, de Peter Handke. Deutsches Theater Berlín.

1995
Prinz Friedrich von Homburg, de Heinrich von Kleist. Deutsches Theater Berlín.

1993
Die Stunde da wir nichts voneinander wussten, de Peter Handke. Schauspielhaus Bochum.
Amphitryon, de Heinrich von Kleist. Deutsches Theater Berlín.

1992
Gyges en zijn ring, de Friedrich Hebbel. Holland Festival - Toneelgroep Amsterdam.

1988
Macbeth, de William Shakespeare. Schaubühne Berlín.
Bakchanten, d’Eurípides. Toneelgroep Amsterdam.

1987
Warten auf Godot, de Samuel Beckett. Thalia Theater Hamburg.
Tristan und Isolde, de Richard Wagner. De Nederlandse.

1986
Der Menschenfeind, de Molière. Thalia Theater Hamburg.

1985
Penthesilea, de Heinrich von Kleist. Thalia Theater Hamburg.

1984
Warten auf Godot, de Samuel Beckett. Schauspiel Colònia.
Ö dipus, de Sòfocles. Schauspiel Colònia/Thalia Theater Hamburg - Berliner Theatertreffen.

1983
Der Menschenfeind, de Molière. Schauspiel Colònia - Berliner Theatertreffen.
Ein Sommernachtstraum, de William Shakespeare. Schauspiel Colònia.

1982
Nachtasyl, de Maksim Gorki. Schauspiel Colònia - Berliner Theatertreffen

1981
Hamlet, de William Shakespeare. Theater Bremen.

1978
Prinz Friedrich von Homburg, de Heinrich von Kleist. Staatstheater Hannover.