la sarsuela a catalunya

L'aparició de la sarsuela moderna a Catalunya és contemporània a la seva aparició a Madrid. Les primeres representacions a Barcelona daten de 1850, i ja la temporada 1852-53 el Liceu va programar 8 sarsueles, entre elles la primera coneguda en català: La tapada del Retiro, de Nicolau Manent, que van tenir una bona acollida. No obstant, en la crítica musical barcelonina va arrelar i es va establir l'opinió partidista que el públic de Barcelona s'estimava més l'òpera. Però els fets eren inqüestionables: per exemple, la temporada 1853-54, el Teatre de la Santa Creu de Barcelona només va programar sarsuela. La influència dels llibretistes Luis de Olona y Gaeta i Francesc Camprodon, habituals col•laboradors de Gaztambide, Arrieta i Barbieri, va ser decisiva en la difusió de la sarsuela a Barcelona, a través de l'organització d'espectacles i l'estrena de les obres que havien triomfat a Madrid.

Segons F. Cortès, s'han catalogat 424 obres líriques amb text català produïdes entre 1850 i 1950, moltes d'elles sarsueles. Entre els anys 1870 i 1877 triomfen les sarsueles catalanes de Nicolau Manent, Josep Teodoro Vilar i els germans Josep Ribera i Miró i Cosme Ribera i Miró, amb llibrets de diversos escriptors entre els que destaca Serafí Pitarra. Hi ha tres tipus d'obres predominants: el quadre de costums catalans; els "capritxos-còmico-lírico-ballables-bufos" i les sarsueles còmiques en un acte. Després d'una certa decadència, la sarsuela ressorgeix a finals de segle. Urbà Fando i Rais va aconseguir èxits extraordinaris, sobretot amb la sarsuela Lo somni de la Ignocència (1895), sobre llibret de Conrad Colomer. També a finals de segle comencen a deixar-se sentir les influències de l'estètica modernista en les arts catalanes. El compositor Enric Morera va intentar la promoció d'un teatre líric català modernista. Hi van col·laborar, entre d'altres, l'escriptor Apel·les Mestres i els compositors Enric Granados i Joan Gay. El nou gènere, però, va fracassar, deixant fred el públic modernista i avorrint l'aficionat a la sarsuela tradicional. A partir de 1920, el Paral•lel de Barcelona va esdevenir un centre d'important activitat sarsuelística, on es van estrenar sarsueles en castellà dels millors compositors del gènere i on es va establir un gust particular per la sarsuela més pròxima estilísticament a l'opereta centreuropea. Alguns compositors destacats, com Rafael Millán, van desenvolupar la seva carrera quasi exclusivament a Barcelona.