teatre lliure

l’equip artístic

maría araujo
vestuari

Dissenyadora de vestuari, especialista en investigació d’imatge i caracterització per a cinema, teatre, televisió i altres mitjans audiovisuals. S’inicia en cinema el 1980. Entra a l’alta costura, presentant col·leccions al saló Gaudí i al saló Cibeles, el 1985-86. Un any més tard debuta en teatre de la mà de Jordi Mesalles, i fins ara ha compaginat les diverses activitats amb incursions també a la televisió. Durant els anys 80 presenta diverses exposicions d’obra pròpia, tant de vestuari com de complements de joieria. Als 90 obté un seguit de premis per la seva activitat teatral: Premi de la Crítica de Barcelona en tres ocasions pels muntatges Cal dir-ho?, dir. Josep M. Flotats; Les dones sàvies, dir. Rosa Novell; i Amadeus, dir. Àngel Alonso, que obté també el Premi Max de les Arts Escèniques. Des de l’any 2000, ha participat en muntatges d’Àngel Alonso, Joan Lluís Bozzo, Manuel Dueso, Magüi Mira, Josep Costa, Ramon Simó, Ferran Madico, Carles Alfaro, Josep M. Mestres i Josep Maria Pous, entre molts d’altres. Amb Xavier Albertí ha col·laborat a El pes de la palla, Sangre Lunar i P.P.P.

lluc castells i icart
escenografia

Fill de la família d’escenògrafs Castells, es diploma a l’Escola Massana en dibuix el 1995. Des de llavors es dedica professionalment al disseny d’escenografia i vestuari, seguint la tradició. Ha treballat sota la direcció de Tim Baker, Frederic Roda, Montse Mitjans, Mónica Pérez, Esteve Banús, Josep Maria Mestres, Pep Anton Gómez, Joan Anton Sánchez, Pau Monterde, Jaume Mallofré, i Marta Carrasco entre d’altres, i per a les companyies Dagoll Dagom, Els Joglars, Monti & Cia, El terrat, Nushka i la productora El Tricicle. Entre els seus últim treballs destaca El virus, dir. David Selvas (2004) i la seva col·laboració amb Xavier Albertí a L’home de teatre, de T. Bernhard (2005), P.P.P. (2005), Tennessee i Memoria sentimental de España (2006). Ha treballat amb Xicu Masó a Al vostre gust, de W. Shakespeare; Absolutament lluny, de J. Julien; Leonci i Lena, d’A. Büchner; El mestre i Margarita, de M. Bulgàkov; El fantàstic Francis Hardy, de B. Friel; La mel, de Tonino Guerra i La strada, de F. Fellini.

albert faura
il·luminació

Format a l’Institut del Teatre de Barcelona com a il·luminador. Ha seguit el curs internacional d’il•luminació organitzat pel British Council a Londres. Ha treballat amb directors com Núria Espert, Adolfo Marsillach, Josep Maria Flotats, Nicolas Joel, Rafel Duran, Sergi Belbel, Alfredo Arias, Ferran Madico, Frédérico Alagna, Rosa Novell, Jordi Savall, Josep Mª Mestres, Joan Font, Frederic Amat, José Antonio Gutiérrez, Joan Ollé, Abel Folch, Gilbert Deflo, Marco Antonio Mareli i Bigas Luna, entre d’altres. Ha col·laborat amb escenògrafs destacats, com Ezio Frigerio, Gerardo Vera, Hugo de Ana, Montse Amenós, Marco Antonio Mareli, Jon Berrondo, Frederic Amat, Enric Miralles, i amb els coreògrafs Ramon Oller i Cesc Gelabert. Destaquen entre els seus últims espectacles En Pólvora, d’À.Guimerà, dir. Sergi Belbel; Pels pèls, de P. Pörtner, dir. Abel Folch; Tenesse, versió i direcció Xavier Albertí; Vells temps, de H. Pinter, dir. Rosa Novell; Carnaval de J. Galceran, dir. Sergi Belbel; 15 de T de Teatre; L’home de teatre, de T. Bernhard, dir. Xavier Albertí; Sangre Lunar, de J. Sanchis Sinisterra, dir. Xavier Albertí; Paradís, de J. Galceran, dir. Josep M. Mestres; Falses confidències, de P. de Marivaux, dir. Sergi Belbel; Mentiders, d’A. Neilson, dir. Abel Folch; Casa i Jardí, d’Alan Ayckbourn, dir. Ferran Madico; Fi de Partida, de S. Beckett, dir. Rosa Novell; Greus Qüestions, d’E. Mendoza, dir. Rosa Novell. Salt. Ha treballat també en òpera, sota la direcció de Lluís Pasqual, Joan Font, La Fura dels Baus i Comediants, entre d’altres. Entre les seves últimes produccions s’hi compta La Cenerentola, a la Houston Grand Opera, i Simon Boccanegra, amb direcció de Lluís Pasqual, al Palau de les Arts Reina Sofia de València. Ha obtingut el Premi Butaca 2002 per Dissabte, Diumenge i Dilluns, el Premi Butaca 2001 per La Dama Enamorada, el Premi Max 1999 i el Premi de la Crítica de Barcelona 1999 per Faust Versió 3.0 i el Premi de la Crítica de Barcelona 1998 per Maria Rosa. Ha estat també col·laborador habitual del programa A les tres Teatre de Catalunya Cultura, amb l’espai A l’ombra.

carles fernández
ajudant de direcció

Llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra, es forma en Història de l’Art a la Universitat de Barcelona i eDirecció escènica i Dramatúrgia a l’Institut del teatre de la Diputació de Barcelona. Ha seguit diversos cursos de dramatúrgia , música, escultura i arquitectures efímeres. Té experiència com a traductor teatral i literari i, en ensenyament i en gestió cultural. Ha dirigit l’Aula de Teatre d’exalumnes de la UPF entre el 2003 i el 2006. Des del 2002 ha dirigit també peces de Dario Fo, Joan Brossa, Heiner Müller i Bertolt Brecht i ha elaborat diverses càpsules per a l’espai Àreatangent. Ha col·laborat amb Marta Carrasco, Dani Nel·lo i Jaume Ribera. Ha estat ajudant de direcció Carme Portaceli, Francesc Nel·lo, Franco di Francescantonio. Amb Xavier Albertí ha estat ajudant als espectacles Vianants, El pes de la palla (2004) i P.P.P. (2006).