manuel fernández caballero

Compositor de sarsueles i de música religiosa, nascut a Múrcia el 14 de març del 1835 i mort a Madrid el 26 de febrer del 1906. Va ser el petit de 18 germans i fill pòstum del seu pare. Un cunyat seu va detectar que tenia dots musicals i el va empènyer a seguir aquesta carrera. El 1850 es va instal·lar a Madrid per seguir els estudis musicals al Conservatori, on va estudiar piano amb Pedro Albéniz i composició amb Hilarión Eslava. El 1854 va compondre la seva primera sarsuela, Tres madres para una hija, i ja va obtenir un cert èxit moderado éxito. L’any següent va estrenar La vergonzosa en Palacio. Tocava llavors el violí a l’orquestra del Teatro Real, i després va dirigir les orquestres d’altres teatres madrilenys, per als quals va escriure composicions variades amb un èxit relatiu. Cansat d’aquesta carrera una mica gris, el 1864 es va traslladar a Cuba, on es va estar set anys fent de director d’una companyia de sarsuela, i va tornar a Madrid el 1871, on de seguida es va dedicar sobretot a la composició de sarsueles, ja com un autor consagrat. El 1902 va ingressar a l’Academia de Bellas Artes, on va llegir un discurs sobre Los cantos populares españoles, i dos anys després Madrid li va retre un homenatge per celebrar els seus 50 anys de dedicació a la música teatral.

Les seves obres mostren de manera eloqüent un gran domini de l’orquestració i un estil elegant, i van obtenir una fama destacada les seves sarsueles La Marsellesa (1876), Los sobrinos del Capitán Grant (1877), Chateau Margaux (1887), El dúo de la Africana (1893), El cabo primero (1895), La viejecita (1897) i Gigantes y cabezudos (1899).