xavier albertí
Lloret de Mar, 1962

Durant els anys de formació, realitza estudis de piano i de composició musical a Barcelona, Madrid, Granada, Florència, Siena, Stuttgart i Viena amb mestres tant diversos com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco, Helmut Lachenmann, Luciano Bero, Armando Gentilucci i Karl-Heinz Stockhausen. Té composicions estrenades als festivals de música contemporània d’Assís, Florència, Siena, Basilea, Munic, Viena, Madrid i Barcelona, entre d’altres. Obté el Premi a la Jove Creativitat atorgat per la Generalitat de Catalunya per l’Opera Schneider, amb llibret de Sergi Belbel. Titulat Superior en Direcció Escènica per l’Institut del Teatre. Del 1996 al 1999 va dirigir el Festival Grec de Barcelona. entre d’altres, ha estat guardonat amb els premis:

2004
Premi Butaca al Millor Director per Vianants
Premi ADE “Cipriano de Rivas Chérif” a la Millor Adaptació per Maestros Antiguos

2003
Premi de la Crítica de València al Millor Espectacle no Valencià per Mestres antics

1997
Premi Butaca a la Qualitat i al Saber Fer per la programació del Festival Grec

1992
Premi Nacional Adrià Gual

1991
Premi Extraordinari d’Art Dramàtic de l'Institut del Teatre

últims treballs com a director

2007
Recital de poesia catalana amb Lou Reed, Laurie Anderson i Patti Smith. Mostra de cultura catalana a Nova York Made in Catalunya. Baryshnikov Ars Center.

2006
Sangre Lunar. Centro Dramático Nacional.
PPP, amb Lluïsa Cunillé, a partir de Pier Paolo Pasolini. Teatre Lliure.
Tennessee, sobre i a partir de textos de Tennessee Williams. Teatre Romea.
De Manolo a Escobar. Teatre Condal.
Crónica sentimental de España. Sala Muntaner.

2005
L’home de teatre, de Thomas Bernhard. Teatre Lliure.
El pianista, de M. Vázquez Montalbán. Festival Grec.

2004
Boris Vian, constructor d’imperis, textos, cançons i poemes de Boris Vian. Sala Muntaner.
Vianants, Sala Beckett.
El pes de la palla, de Terenci Moix i adaptació de Lluïsa Cunillé. Teatre Romea.

2002
Orgia, de Pier Paolo Passolini. Teatre Lliure.
Troilus i Cressida, de W. Shakespeare, versió de Lluïsa Cunillé. Festival Grec i Teatre Lliure.
Marina, òpera d’E. Arrieta. Festival Castell de Perelada, Teatro de la Maestranza de Sevilla, Teatro Calderón de Valladolid i Teatro del Baluarte de Pamplona.
Carmen, de Georges Bizet. Teatro Verdi de Pisa.
Et diré sempre la veritat, de Xavier Albertí, Lluïsa Cunillé i Lluís Homar. Estrenada al Festival Temporada Alta de Girona.
Traïció, de Harold Pinter. Sala Muntaner.
Hamlet, o les conseqüències de l’amor filial, de Jules Laforgue, dins el cicle Solos al Festival Grec 03.
Mestres antics, de Thomas Bernhard. Teatre Romea i Centro Dramático Nacional.

2001
I la llum no es veu. Pels carrers de Basquiat. L’Espai de Música i Dansa.
El gat negre, de Lluïsa Cunillé. Teatre Malic.
Pèndols d’aigua, de Francesc Messeguer. AIET de la Universitat de Barcelona.
Más extraño que el paraíso, textos de Jaime Gil de Biedma i Lluïsa Cunillé. Convent dels Àngels al Festival Grec i Sala Muntaner.

2000
Passatge Gutemberg, de Lluïsa Cunillé. Nou Teatre Tantarantana.
Mirador, de Paco Zarzoso. Moma Teatre de València.
Ànsia, de Sarah Kane. Sitges Teatre Internacional.
Tórtola Valencia. Teatre de la Maestranza de Sevilla.