henrik ibsen
(Skien 1828-1906)

Neix a Skien, a la Noruega meridional. És el primer de cinc germans d’una família amb arrels alemanyes i escoceses. El pare, Knud Ibsen, és un ric comerciant, i la mare, Manchen Altenburg, pertany a una de les famílies més riques de la ciutat. El 1835, per dificultats econòmiques, la família Ibsen es trasllada a Venstöp, a una petita casa. El 1840 comença els estudis de pintura i es converteix en un fidel espectador teatral d'obres d'autors realistes com Scribe, Oehlenschläger o Hejberg. Tres anys més tard es veu obligat a abandonar els estudis i entra d’aprenent en una farmàcia a Grimstad, on s’estarà fins al 1850. El 1846 té un fill amb una dependenta de la farmàcia, però Ibsen ocultarà aquest episodi durant tota la vida. El 1847-48 la farmàcia canvia de propietari i es trasllada a un carrer més important; Ibsen millora de vida i d'amics i s'entusiasma per les revolucions europees.

El 1849 se’n va a viure a Cristiania (l’actual Oslo) on segueix cursos de medicina i de poesia. Escriu Catilina, que es publica l’any següent tot i que triga bastant més a ser estrenada. Sí que estrena el 1850 La tomba del guerrer. L’any següent comença a escriure Norma, una sàtira política paròdia de l’òpera de Bellini. Entre el 1851 i el 1857 és director d’escena i autor del Teatre Nacional de Bergen, on estrena sense èxit La nit de Sant Joan, i entre el 1857 i el 1862 és dramaturg del teatre de Cristiania, independent del de la Cort. El 1854 escriu Lady Inger d'Ostraat i descobreix les sagues islandeses i les balades noruegues, que fructificaran en Els guerrers de Helgoland i La comèdia de l'amor. Dos anys després coneix en una festa a Solhaug la seva futura dona, Susanna Thoresen, néta d'Anna-MaddaleneThoresen, la George Sand de Noruega. Aprofundeix llavors en el teatre de Scribe. Entre el 58 i el 60 es casen i tenen el seu únic fill, Sigurd. El 1862 surt publicada La comèdia de l'amor i el mateix any obté una beca d’investigació sobre la tradició folklòrica.

El 1863, apareix Els diamants de la corona i rep l’aclamació pública d’estudiants i de la premsa. L’any següent estrena Els pretendents a la corona. Ibsen lluita a la guerra de Schleswig i, en acabat, obté una beca d'estudis i es trasllada amb la seva família a Roma, on s’enfronta a greus problemes econòmics. Comença a escriure Brand, que dramatitza la tragèdia d’una devoció cega en una falsa idea del deure. L’obra es publica el 1866 i té molt bona acollida.

Comença a treballar en Peer Gynt quan el Parlament de Noruega el premia amb una renda vitalícia. Publica la peça l’any següent i s’estrena amb èxit al teatre de Cristiania, el 24 de febrer. Ibsen hi reconeix com a úniques influencies les faules populars noruegues i el Götz de Berlichingen de Goethe.

Entre el 68 i el 69 se’n va a viure a Dresde, fins al 1874. Estrena La lliga dels joves amb un èxit clamorós i el rei Carles XV el convida com a representant cultural de Noruega a la inauguració del canal de Suez. En aquests anys rep diverses condecoracions per la seva trajectòria a Dinamarca, a Saxònia i a la Universitat d'Uppsala. Publica Les columnes de la societat, un atac a la hipocresia i un elogi de l’individualisme en la història d’un home de negocis sense escrúpols, que s'estrenarà al teatre Kongelige de Copenhaguen.

En aquell moment ja se’l considera un dels millors dramaturgs del moment. El 1875 s’instal·la a Munic. Escriu Casa de nines a Amalfi, durant les vacances. L’estrena el 21 de desembre, també a Copenhaguen, va desencadenar una important controvèrsia literària a propòsit del paper de la dona. El 1880 deixa Munic i torna a Itàlia. El 1881, a Sorrento, acaba Espectres, però els teatres escandinaus la rebutgen pel seu contingut escandalós sobre la bogeria hereditària i els conflictes generacionals. L'obra s’estrena finalment a Chicago, el 20 de maig del 1882. El mateix any escriu Un enemic del poble, que s'estrena a Cristiania el 13 de gener del 1883. L’any següent escriu L’ànec salvatge, que s’estrena el 1885. La protagonista es diu Hedvig en homenatge a la seva germana petita. El 1886 refon Els cavalls blancs en La casa Rosmer. L’any següent viatja a Suècia i a Dinamarca, i influenciat per El pare, d’Strindberg escriu La dama del mar, que s’estrena l’altre any a Cristiania. Ibsen reflexiona a més sobre la importància del text de Georg Brandes sobre Zola i el naturalisme, i sobre el drama de Tolstoi El poder de les tenebres. El 1889 passa l’estiu al Tirol on coneix Emilie Bardach i Helene Raff, que l'inspiren respectivament els personatges Hedda Gabler i Hilde. Hedda Gabler s’estrena el 1891, el mateix any que torna definitivament a Noruega, just quan comença la febre europea pel seu teatre a partir de l’estrena de Casa de nines per Eleonora Duse. Novelli escenifica, també a Itàlia, L'ànec salvatge. El 1892 arriba al teatre de Cristiania Solness, el constructor, després d'haver estat estrenada a Berlín per una companyia alemanya. En aquest moment la difusió d’Ibsen a Itàlia és constant i a càrrec de les millors companyies professionals: Zacconi representa Espectres; Vitaliani, Hedda Gabler i Cesare Rossi, Les columnes de la societat, i l’any següent Palladini hi estrena Solness, el constructor. El 1894 publica El petit Eyolfz, que s’estrena un any després. El 1897 apareix Joan Gabriel Borkman, que es representa a Estocolm. El 1898 Eleonora Duse interpreta Hedda Gabler a Itàlia. El 1899 Ibsen publica Quan ressuscitem, la seva última obra. El 1905 Gordon Craig experimenta les seves teories innovadores sobre il·luminació i espai escènic amb La casa Rosmer. Eleonora Duse interpreta Rebecca West i l’any següent viatja a Cristiania per conèixer Ibsen personalment, però ell evitarà aquesta visita, tot i que ella va estar-se passejant amunt i avall sota les finestres de la casa d'lbsen repetidament. Ibsen mor el 23 de maig del 1906, a Cristiania.

L’obra d’Ibsen, considerat l’iniciador del drama modern, suposa una fractura amb el predomini del melodrama romàntic en favor d’un nou teatre d’idees, amb profunditat filosòfica i una habilitat psicològica que influirà en l’obra de Freud, Benavente, Pérez Galdós, Iglesias, Torrandell, Pous i Pagès, Puig i Ferrater, Torrandell, Maragall, Rovira i Virgili, Alomar, Víctor Català o Brossa, entre molts d’altres.

obra dramàtica
selecció

1850 Catilina
1850 La tomba del guerrer (Kjæmpehøjen)
1852 La nit de Sant Joan (Sancthansnatten)
1857 La senyora Inger d‘Ostraat (Fru Inger til Østeraad)
1855 La festa de Solhaug (Gildet paa Solhoug)
1857 Olaf Liljekrans
1858 Els guerrers de Helgeland (Hærmændene paa Helgeland)
1861 Terje Vigen
1862 La comèdia de l’amor (Kjærlighedens Komedie)
1864 Els pretendents de la corona (Kongs-Emnerne)
1866 Brand
1867 Peer Gynt
1869 La unió dels joves (De unges Forbund)
1871 Digte
1873 Emperador i Galileu (Kejser og Galilæer)
1877 Els puntals de la societat (Samfundets støtter)
1879 Casa de nines (Et Dukkehjem)
1881 Espectres (Gengangere)
1882 Un enemic del poble (En Folkefiende)
1884 L'ànec silvestre (Vildanden)
1886 La casa de Rosmers (Rosmersholm)
1888 La dama de la mar (Fruen fra Havet)
1890 Hedda Gabler
1892 Solness el constructor (Bygmester Solness)
1894 El nen Eyolf (Lille Eyolf)
1896 John Gabriel Borkman
1899 Quan ressuscitem (Når vi døde vågner)