Hedda Gabler és filla d’un general i s’acaba de casar. Anant en contra de la seva inclinació natural, Hedda ha decidit viure seguint els principis d’una vida burgesa. De sobte, el seu pla de vida s’esfuma perquè el seu marit no prospera com ella volia, eclipsat per l’èxit acadèmic d’un antic pretendent que Hedda va rebutjar perquè no li oferia la possibilitat de promoure’s econòmicament ni en societat. Per a ella, ara aquests principis ja no tenen sentit, i comença a desencadenar el seu odi envers ella mateixa i el seu entorn. Es torna boja: es burla indiscriminadament del seu marit, l’enganya amb un amic de la família i intenta destruir la relació entre l’antic pretendent i la seva nova companya, empesa per la gelosia. Amb un ús brillant de la manipulació i de la mentida aconsegueix desmuntar aquest món dominat per l’ambició professional i la por de ser relegats. Però ella, que n’és també part, es converteix en el blanc de la seva pròpia destrucció: no es pot alliberar de la presó que ha edificat sense destruir-se ella mateixa.

En aquesta peça, Ibsen ataca les formes burgeses des de dins. Tot i que avui és difícil definir la burgesia com a una classe independent que comparteix uns valors determinats, tots els desigs i les pors burgeses que han estat controlant, regulant i deformant les biografies des del segle XIX s’han establert en totes les classes financeres d’avui. La por de ser relegats socialment s’ha convertit en el nostre leitmotif col·lectiu. Un cop més, estem a punt per al repte i la duresa de Hedda Gabler.