thomas ostermeier
(Soltau, 1968)
Director d’escena i director artístic de la Schaubühne
am Lehniner Platz de Berlín. Inicia la seva carrera artística
com a actor, participant al Faust de Einar Schleef, a la Hochschule
der Künste de Berlín, i de seguida cursa estudis de direcció d’escena
a l'Escola Superior d'Art Dramàtic Ernst Busch, també de
Berlín. Després de fer d’assistent de Manfred Karge
a Weimar i al Berliner Ensemble, presenta al Studio Tambors en la
nit de Bertolt Brecht i La desconeguda d'Alexander Blok,
seguint el mètode
biomecànic de Meierhold. El 1996 entra com a director artístic
a la Baracke am Deutschen Theater, de Berlín, que el 1998 va ser
escollida Teatre de l’any i que va tancar l’any següent.
D’entre les seves produccions com a director d’escena en
aquest període destaquen Fette Männer im Rock, de
Nicky Silver,
Ganivets a les gallines, de David Harrower, Un home és
un home,
de Bertolt Brecht, i Suzuki d'Alexei Xipenko. El 1999 estrena L'ocell
blau al Deutsches Theater de Berlín, i és director
convidat a la Schauspielhaus d’Hamburg, on estrena Disco Pigs i Cara
de foc. Des del setembre 1999, és director artístic
de la Schaubühne, on ha dirigit entre d’altres peces Personenkreis
3.1 de Lars Norén; Gier de Sarah Kane, Parasiten de
Marius von Mayenburg; Der Name de Jon Fosse; Això és
una cadira, de
Caryl Churchill; La mort de Danton de Georg Büchner; Supermarket de
Biljana Srbljanovic; L’edat d’or, de Richard Dresser;
Woyzeck, de Georg Büchner; Concert a la carta,
de Franz Xaver Kroetz;
Lulu, de Frank Wedekind; Eldorado, de Marius von Mayenburg
i Zerbombt,
de Sarah Kane. El 2005 hi va estrenar Hedda Gabler, d’Henrik
Ibsen, i el 2006, El dol escau a Electra, d’Eugene O’Neill; El
somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare, conjuntament
amb Constanza Macras; Liebe ist nur eine Möglichkeit, de
Christoph Nußbaumeder
i El producte, de Mark Ravenhill. El gener d’aquest any
ha estrenat »Un tramvia anomenat desig« von Tennessee
Williams. Ha estat Premi de Noves Realitats Teatrals de la Unió Europea
del Teatre a Taormina i Director Associat del Festival d’Avinyó de
l’any 2004.
Al Teatre Lliure ha presentat Shoppen & Ficken, de Mark Ravenhill
(2003) i Nora, d’Henrik Ibsen (2005) i Der Würgeengel de Karst
Woudstra a partir del film de Luis Buñuel (2006).
|
|
direcció thomas
ostermeier 
