carles santos

Pianista, compositor i artista polifacètic. Comença a estudiar música de molt petit (als cinc anys ja tocava el piano). Posteriorment va estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Va continuar els estudis a París, amb els mestres Février, Casadesús, Magda Tagliaferro i Margaret Long; i més tard a Suïssa, com a alumne de Harry Datymer. El 1961 va començar a actuar com a pianista, interpretant obres de Bartók, Schönberg i Webern.

El 1968 va traslladar-se als EUA, on va conèixer músics d'avantguarda com John Cage, l'obra del qual va marcar molt l’estil, l’actitud i l’estètica posteriors que ha passejat com a intèrpret per escenaris de tot el món.

Als anys setanta va fundar, juntament amb Josep Maria Mestres-Quadreny, el Grup Instrumental Català (GIC). Durant aquesta època va conèixer Pere Portabella, amb qui va començar a treballar en cinema com a compositor, intèrpret, guionista i fins i tot realitzador.

Ha rebut diversos premis i condecoracions, com el Premi Nacional de Composició de la Generalitat de Catalunya (1990); el Premi Ciutat de Barcelona de la Música (1993); el Premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional (1996); la Creu Sant Jordi (1999) i diversos premis MAX pels seus espectacles escènics.

A més de la seva producció musical, cinematogràfica i escènica, Carles Santos també és creador d'una important obra plàstica, principalment fotogràfica.

Recentment ha estat objecte de dues exposicions sobre el conjunt de la seva obra, l’una a la Fundació Miró i l’altra al Museu Tèxtil i de la Indumentària, de Barcelona. Aquesta temporada ha presentat també al Lliure el seu últim espectacle, El fervor de la perseverança, dins el Festival d’Òpera de Butxaca.

En motiu del 40è. aniversari del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya acaba d’estrenar la cantata Flor d’escarabat, amb lletra del poeta Albert Roig.