carles benavent
(Barcelona,1954)

Estudia harmonia i contrabaix al Conservatori de Barcelona. Comença a tocar el baix als tretze anys atret pel blues. El 1967 funda amb Salvador Font y Emili Baleriola el grup de blues-jazz-rock Crack, del qual va sorgir més endavant, el 1969, el grup Máquina!, que va marcar una fita en la música espanyola d’avantguarda de l’època. Entre el 1973 i el 1974 treballa amb grups de rock, jazz o música brasilera amb la cantant Erica Norimar. Al 1975, amb Salvador Font, Joan Albert Amargós, Mathew Simon, Jaume Cortadellas i Jordi Bonell, funda Música Urbana, que ha estat considerat el grup de jazz-rock més important que d’Espanya. El 1980 entra a formar part del grup de Paco de Lucía i va de gira per Europa, Amèrica i el Japó, on entra en contacte amb Jorge Pardo, Rubem Dantas, Pepe de Lucía i Ramón de Algeciras. El 1982 toca amb Chick Corea, amb qui enregistra dos àlbums i fa una gira mundial. El 1983 toca amb el quintet de Jorge Pardo i enregistren dos discs. El mateix any treu el seu primer disc en solitari. El segon surt el 1985, en col•laboració amb Joan Albert Amargós. Rep el Premi Especial de la Crítica atorgat per Ràdio Nacional, TVE i la revista Quártica Jazz. El 1986 i 1987 gira per arreu del món amb el Paco de Lucía Sexteto i col•labora amb el violinista francès Didier Lockwood. El 1989 treballa amb el grup Flamenco Fusión i el Max Sunyer Trio. El 1990 el conviden amb Jorge Pardo a actuar amb Gil Goldstein, Don Alias i Alex Acuña. El juliol del 1991 toca convidat en un concert especial amb Miles Davis i Quincy Jones al Festival de Jazz de Montreux. El juny del 1992 es presenta al Town Hall de Nova York amb Jorge Pardo i flamencs convidats al New Music Seminar. Aquell mateix any participa al projecte alemany Jazzpaña (flamenco-jazz) amb la big band de la televisió alemanya, encapçalant els convidats espanyols. El 1994 rep el premi al Millor Músic de Jazz Català de l’Any. El 1995 edita Agüita que corre, i obté grans èxits a París amb el grup de Jorge Pardo. D’aquí en surt una formació única amb alguns dels músics més interessants del moment: Joan Albert Amargós, Jorge Pardo, Rubem Dantas, Tino di Geraldo, Gil Goldstein i Othello Molineaux, que fa gira per Espanya el juliol del 1999. Al 2001 surt el seu últim disc, Aigua, que recull peces més intimistes. El 2002 rep el Premi de la Música al Millor Àlbum de Jazz. El 2003 toca amb Pat Metheny al Festival de Jazz de Vitòria i el 2004 fa la gira internacional Touchstone Tour, amb Chick Corea.