jorge pardo
(Madrid, 1955)

Saxo i flauta, Pardo és una de les realitats més consolidades i conseqüents de la fusió flamenca amb el jazz. Entra al Conservatori de Madrid amb catorze anys i ben aviat orienta la seva carrera cap al jazz. Va ser un dels membres fundadors del grup Dolores, amb Pedro Ruy-Blas. Entra en contacte amb el flamenc de la mà de Paco de Lucía, amb el grup del qual va de gira per Europa, el Japó i Amèrica i comparteix cartell amb les figures jazzístiques de més fama mundial. El juliol del 1990 el conviden amb Carles Benavent a actuar amb Gil Goldstein, Don Alias i Alex Acuña. Aquest concert portarà a una sèrie d’aparicions especials del la mateixa banda a Nova York. El 1991 la formació enregistra un disc per a la discogràfica Blue Note. El juny de l’any següent es presenta al Town Hall de Nova York amb Carles Benavent i flamencs convidats dins el programa del New Music Seminar. Al juliol actua amb la Big Band de la televisió alemanya al projecte Jazzpaña (Flamenco-Jazz). Pardo ha aconseguit un nou llenguatge mestís entre el jazz més d’arrel i el flamenc. El seu estil amb la flauta travessera i el saxo ja són tot un referent. També ha col•laborat, entre d’altres, amb Chick Corea, Astrud Gilberto, Ketama i La Barbería del Sur, i forma part de D’3 o la nueva banda Touchstone de Chick Corea. El 2002 va rebre el VI Premi de la Música per l’àlbum Mira.